VELLEES DIFERENTS

MANUEL CASAÑA TARONCHER

Les mires ara i recordes les que veïes adés i penses que encertes dient: no són les mateixes, són diferents. Perque antany, l'home que no treballava es quedava en casa. La dòna, allí, sempre estava. L'una s'arraconava en companyia del seu punt de gancho, o feya ballar la granera -de matí i vesprada- per la casa i pel carrer, després de que el carro entrara. Els vells, eixos que ya ni podien caminar per causa de l'artrosis o del reuma, aguaitaven -en el casino- la partida dels atres que encara duyen quatre chavos en la boljaca. Perque adés, el vell, que no jubilat, solament tenia en el pantaló que el mocador i mistera i, en el jupetí, la tabaquera per a rollar cigarro i ennegrir un poc els pulmons. No se pensava en el perill de fumar. Fumar era, ans que vici, una virtut a la que aspirava tot menut i no se deixava de major. I si no hi havia tabac, es fumava fulles de creïllera o de parra, puix tot cremava. Aquella vellea era tranquila. Casolana. Encara s'escoltava a l'aguasil fer, de matí, el seu bando i, per la nit, cantar les hores al sereno. També podies sentir voltejar les campanes, be alegres o be tristes. O al carro que en pausa anava cap al camp o apressa cap a casa. Pero la vellea, la majoria de les vegades, acoquinava com ho broden uns cruels versets -que Josep Garcia Llopis escriu en 'Revoltim' - dient: «Perque si eres pobre i vell / els fills et diran. «¡Fartó! / ¡Quín home més queferós! / ¡No troba res encertat! / ¡Sempre brut, sempre gotós!» i acaba per raonar. «Ara que cobren.-¡Quíns miracles fa la vida! / ¡Quínes voltes pega el món! / Aquel agüelo pobret / és hui en dia un gran senyor, / en els seus quatre mil duros / que l'Estat dona rumbós / I a cor, fills, gendres i nores / li canten esta cançó: «¡Ai, mon pare qué bon home! / ¡Es un sant de bondadós! / ¡Deu que mos el guarde molts anys, /¡que encara fa falta a tots!...» Açò es va escriure en 1983 i hui no cobren lo mateix. Cobren més. Aixina que, per ad ells, més gran s'haurà fet el «desinteressat» camp de l'amor. Drames de la vida que se transformen, pel temps, en pur sainet.

 

Fotos

Vídeos