TRES CINES TENIA EL MEU POBLE

MANUEL CASAÑA TARONCHER

Idels tres no ne queda ningú. Eren l'Ideal Rosales, el Novedades i el Gran Cinema. Propet de l'estació del trenet Moncada-Valéncia estaven, per lo que, només baixar dels vagons, joventut de Massarrojos, Rocafort i Bétera feen tanda per a comprar l'entrada a la porta del cine. Dos películes se passaven per sessió, més el No-Do, que quan no te parlava d'una inauguració (de pantà, colege o fàbrica) era d'una visita del 'generalet', d'una processó o de cóm obtindre bons productes agrícoles que eren els que donaven treball i mantenien a la població que, llavons, encara soltava més d'un badall. En una rodalia de 50 metros podies triar d'entre 6 películes quina volies vore. Clar, si no se n'anava la llum i te quedaves a fosques, o perque, a voltes, se trencava la cinta, de vella que era, o perque havent tingut censura, per a on s'havia fet el tall se despegava. Total, que s'encenia la llum i esperaves. Qui volia fumar, fumava, qui no, menjava cacaus i tramussos, chufes, dàtils o un tros de boniato torrat o de carabassa, puix a la porta del cine podies haver-ho comprat. Molt se passejava al llarc del moll de l'estació. I és que, excepte anar al cine, no hi havia atra distracció per als jovens.

Els majors també tenien tres cassinos. Allí podien jugar, beure i fumar: el Nacional, el Musical i el Royalti. Hui, només que un, pero infinitat de bars. Les películes que se passaven solien ser molt velles. D'ahí que com s'exposaven els quadrets la vespra i matí del dumenge, se solia passar a vore en quina sala podies fer tanda per comprar-te la entrada. Recorde el nom d'alguna d'aquelles películes: 'Ciudadano Kane', dirigida per Orson Welles; 'Casablanca', 'El halcón maltés', 'Rebeca', 'El tesoro de Sierra Madre' i moltes interpretades per Charles Chaplin, Bob Hope, Stan Laurel i Oliver Hardi, els Germans Marx, per lo que la gent tenia ocasió sobrada per a riure un poc ya que ben trists dies havíem passat tenint la guerra. Com també se proyectaven, ¿per allisonar al poble?: 'Alma de Dios', 'Raza', 'El escándalo', 'Eloísa está debajo del almendro'... Fins que aparegueren les folclòriques de Joselito, Marisol, Rocío Dúrcal, Ana Belén, per a enlluernar-nos en cants i balls. Aquells tres cines desaparegueren. Sols un chicotet i modest perviu.