Borrar
Urgente Centros comerciales abiertos este viernes en Valencia

TEMPS DE CARABASSES AL BALCÓ

MANUEL CASAÑA TARONCHER

Viernes, 24 de enero 2020, 01:10

Necesitas ser suscriptor para acceder a esta funcionalidad.

Compartir

Quan en els carrers del meu poble -i crec que també en molts atres-, a on encara les cases eren la majoria d'una sola planta baixa o d'un sol pis, solies vore algún balcó. Des d'allí o des de la porta de casa, la mare cridava al fill per a que acodira a dinar o a sopar o perque el necessitava que anara a la botigueta a comprar-li lo que li fera falta ad ella, puix estava cuinant, i tenint la paella al foc no podia deixar-se-la. La yaya, mentres, passava el temps teixint jerseis o tapaboques, i, com pensava que el fret podia presentar-se de repent, calia estar preparats. Aixina que tot chiquet quan veïa que la mare eixia a la porta de casa o guipava pel balcó, estava atent a lo que ella li diguera. Lloc aquell, també, en el que, les dònes, al sentir el toc de la corneta de l'aguasil eixien per a saber lo que dia: si ya se podia pagar la contribució i els canalons o perque al mercat havia aplegat la peixera en aladroc, sardines i polps. O que hi hauria soterrar aquella vesprada. Puix, en aquells dies, de dol continu vestien els majors, per culpa de la malaïda fam de la guerra.

Temps de carrers plens de pols i clots. Si guipaves un balcó -jugant en pilota a llargues- temies encalar la pilota allí, ya que aquella se quedava parada puix el balcó estava atabacat de cossiets, de carabasses que prenien sol, aire o fret, i pels parells de calcetins que les dònes hi estenien quan no tenien ni terrassa ni corral. Aixina que, fitant un balcó sabies color de les «interioritats» dels seus pobladors. Es dir, de quin color eren les seues samarretes, bragues, calçonets, o sostenidors, eixos que s'orejaven junt, a unes carabasses, el gat i el gos que allí dormitaven fins les hores dels menjars, puix no volien perdre's les molletes que per terra caïen ya en la cuina o en el menjador.

Boniques carabasses aquelles, totes, tant les grans com les menudetes i allargades que servien per a guardar el vi, l'oli o l'aigua. Eixes carabasses -que junt a les creïlles i boniatos- evitaren molts badalls quan pel carrer se caminava en por d'un bombardeig i, a sovint, en casa, no hi havia oli ni arròs en els que cuinar. Ni en la botiga, pero sí en casa de l'estraperliste que t'ho venia com un favor, i massa car per a la bojaca d'un treballador.

Reporta un error en esta noticia

* Campos obligatorios