RECORDANT AL DOCTOR SANCHIS BERGÓN

MANUEL CASAÑA TARONCHER

Per les moltes barbaritats que lligc en els diaris contant lo que fan alguns pares inhumans i cruels com també adults en els menuts, hui més que ahir, és per lo que vullc ara recordar al doctor Josep Sanchis Bergón, sempre preocupat pels chiquets. Fon president del Colege de Meges de Valéncia, subdirector del Manicomi Provincial i, en 1906, el nomenaren alcalde de la ciutat. Perteneixia al partit lliberal.

Va nàixer en el Marroc -Alhucemas- en 1860 i morí en Valéncia en 1926. En 1921 i en LAS PROVINCIAS va mamprendre una campanya contra el consum de cocaïna i morfina, puix s'havia fet habitual en cabarets i music-halls. D'ahí no passava, per lo que, en el periódic 'El Pueblo', Carlos Esplà li va contestar sarcàsticament: «Los hombres que nos creemos alejados del bien y del mal debemos advertir que no existe un gran peligro para la sociedad y que se trata, al parecer, de un feroz complot contra la integridad del cabaret, que no se comprende sin cocaína como no se comprende un templo sin incienso.» Molts escrits feu este doctor defenent als chiquets, volia evitar que entraren en la delinqüència. En el seu treball «Valor etiológico de la herencia en la delincuencia infantil», demanava -i tindriem que demanar encara- esforços als estadistes, juristes i psicòlecs. Perque estava ben convençut de que, si l'herència és freqüentment causa remota de la delinquència, el mig és causa determinant. Dia: «Tuteleu els matrimonis i millorareu l'herència; millorem l'herència i perfeccionarem orgànicament a l'individu; perfeccionem a l'individu i podrem regenerar la societat.» I també lloables les paraules que aconsellaven: «Labor de saneamiento en beneficio de las generaciones futuras es la lucha contra el alcoholismo, la sífilis y el tabaco, y también contra los trabajos forzados o los deleites sin medida consentidos por un orden social poco humano y nada equitativo. Bien hayan quienes encaucen a las multidudes en esas corrientes de redención, más que en los fràgiles diques de la ley, con sabias orientaciones en las costumbres.» Sanchis Bergón era concís de paraula, pero ben clar en el consell.