Borrar
Urgente Mueren una mujer y un hombre en Asturias arrastrados por el oleaje

UN POC DE RAREES I D'AMORS

MANUEL CASAÑA TARONCHER

Viernes, 23 de febrero 2018, 00:16

Necesitas ser suscriptor para acceder a esta funcionalidad.

Compartir

Rarees se'n donen que pareixen mentires i són ben veres. Fa uns dies, els periòdics nacionals publicaren la notícia de la mort de Nigel. Nom d'un alcatraz que va arribar en el 2013 a l'illa de Mana, (Nova Zelanda) i allí es va quedar enamorat d'un atre fet de formigó. I és que el Departament de la conservació d'Aus d'aquell país el va enganyar, a l'instalar-ne uns 80 per a que serviren d'enza. Igual que fan els enviscadors posant en garroferetes gàbies de pardalets -cagarneres, pinsans i gafarrons- per a caçar-ne. Pretenia Austràlia que els «Morus serrator» -que estajaven per aquell territori- no desaparegueren. Mes sols Nigel es va quedar i, per lo que pareix, perdudament enamorat d'un fals alcatraz. Aixina que, durant 5 anys, per molt que ell li parlava, res li responia. Mai s'apartava del seu costat, cantant-li, volent-li fer niu. Al remat, desconsolat, va morir. I per més desgràcia la seua «nòvia» ni una sola llàgrima derramà per ell. I és que els enamoraments no sempre tenen sentit o raó. Pero com en este món hi ha de tot: a voltes, uns que no se comprenen viuen junts i, atres, que s'amen se separen. Paregut, també l'amor estrafalari que professen alguns valencians per defendre només lo català. ¿No és açò un tant ilògic, estrany o serà interessat? Rars volers, eixos, que no comprenc. Pero que els hi ha. Aixina que Nigel va morir de tristea i d'incomprensió. I deu de ser per això mateix per lo que com nos conta «Rogle» en la seua editorial «Sobre les subvencions per a la llengua (no valenciana)» i d'esta manera ho raona: «Mentres el govern valencià li nega ajudes a Lo Rat Penat - ni tan sols la cessió del Teatre Principal per a celebrar els Jocs Florals de Valencia, un acontenyiment cultural en 138 anys d'història- per escriure en les Normes del Puig i no en les de la AVL , està subvencionant mijos catalans que escriuen en català de Barcelona.» I afigen: «Mes de 100.000 euros s'han assignat a sis mijos de comunicació que tenen la seu en Catalunya» Es açò rar o ya resulta normal vendre's pels interessos?

Hui, res nos estranya. Tot servix per a enganyar, encara que rarees se'n donen. Com rar i també paradòxic, i no manco veritat, que fins un rellonge parat nos diu l'hora exacta dos voltes al dia.

Reporta un error en esta noticia

* Campos obligatorios