Secciones
Servicios
Destacamos
MANUEL CASAÑA TARONCHER
Viernes, 4 de octubre 2019, 01:15
Necesitas ser suscriptor para acceder a esta funcionalidad.
Compartir
Pareix que pels carrers, els vells, se menegen més matí. I és que hi ha que anar al forn a pel pa blanet per a que el net/a tinguen l'almorzar apetitiu. Una volta desdejunats, vell i menut, agafadets de la mà, pugen al bus o si no tenen l'escola llunt, hi van caminant. Ya no veus a ningún yayo com els d'ahir aquells que, sentats en cadira baixeta o en el mateix rastellet de la porta, veïen cóm son fill o gendre enganchaven l'animal al carro i se'n anaven a l'horta com ell ho fea i ho feu durant més de 50 anys. Hui, no. Ningún com aquells voràs fumant sense atra preocupació. Perque qui no se queda en casa per a llegir el diari, i la dòna li diu que ans passe la mopa o l'aspiradora o que vaja al mercat a comprar-li la carn- se'n va la piscina a fer aquafitnes, al bar a jugar al subastat o a charrar -i, poques vegades be, del govern-, intentant solucionar els problemes que el polítics no saben.
Pero tampoc els chiquets fan lo mateix que adés. Hui, pocs són els que van a peu a classe. Esperen a que els duguen en coche, moto o bicicleta ans que estirar un poquet més les cames i anar-se'n a l'escola, caminant una passa darrere de l'atra ya en sabates, botes o sabatilles i no en espardenyes de careta o abarques com s'anava lo mateix en hivern que en l'estiu. I no soles això sino que com els coleges quedaven un poquet llunt de casa es feyen carreres per vore quí aplegava més pronte, quí botava millor la séquia, o quí provava primer els albercocs, ciruelos, figues o mores que hi havia per aquelles ubèrrimes hortes. Camps que tenien cavallons rosant murs i parets per molts pobles, aixina que, normal era vore sangrantanes, grills, formigues, saltamartins i parotets, lo mateix a la porta de casa que dins. Com milers de mosques que entraven des del carrer -per a dotorejar-te la llar- i t'eixien al corral. Quan se cansaven d'estar allí, te tornaven a entrar. Per això sempre teníem a la mà els aventamosques eixos que hui en dia tampoc els veig ni els enyore.
Total que se menegem més quan ve el fret, la pluja i el vent gelat que pela i ya vas recordant els dies en que mig nuet te banyaves en la plaja, en la teua piscina o feyes la sesta baix un pi o una garrofera, arbres de tupida ombra que tant s'agraix si la calor apreta.
Publicidad
Publicidad
Te puede interesar
Publicidad
Publicidad
Reporta un error en esta noticia
Comentar es una ventaja exclusiva para suscriptores
¿Ya eres suscriptor?
Inicia sesiónNecesitas ser suscriptor para poder votar.