MASSA FULLES SEQUES PER TERRA

MANUEL CASAÑA TARONCHER

Lo mateix si estàs en un jardí que en el carrer o plaça, per tota Valéncia capital, millers de fulles seques te trobes per terra o revolant. Tot és qüestió de que Eol estiga sense respirar o ho faça profundament, que és quan les fulles ballarines les veus ara per les aceres, pels jardins, en el balcó o en la teua terraça en elles jugant el gat. l si no les vols vore, granera que trau la muller. I ya perque m'estic acostumant a vore-les ho trobe normal. Com quan per arreplegar-les només usen pala i cabaç. Com l'atre dia ho vaig vore en els Vivers del Real a on un tranquil jardiner -sense donar-se molta pressa- les arrastrava en un rasclet per a que després passara un camionet i se les enduguera. Fon quan m'enrecordava yo que estant en un poblet de Maryland -Laurel- tots els matins-, a les sis, me despertava un jardiner qui, pujat a un coche-aspiradora, en poc de temps absorbia tota la fullaraca que trobava per terra i te deixava, aceres i jardins més nets que una patena. I, després, regava arbres i jardins, ans de que el sol te diguera el bon dia. Pero, ací no. Puix seguim en la granereta i el cabaç mentres ne vagen caent i cadascú les chafe al seu pas. Quan passe el fret ya no ne cauran tantes a no ser que siga un eucaliptus el que te les done -verdes grogues i marrons- que el vent le li les arranca, al pentinar el seu tupit ramage.

I no és que parle d'elles perque no m'agraden. Tot al contrari; vore-les caure me corruquegen la memòria i me recorden una cançò d'Yves Montand que dia: «Oh, je voudrai tant que tu me souviens / des jours heureux où nous étions amis / et, ce temps-là, la vie était plus belle / et le soleil plus brûlant qu'aujourd'hui.» (Ho traduixc: «Oh, voldria tant que tu me recordares / els dijosos dies en que forem amics / i, en aquell temps, la vida era més bella / i el sol més brusent que hui.)» I seguia: «Les feuilles mortes se ramassent à la pelle;/ tu vois, je n'ai pas oublié. / Les feuilles mortes se ramassent à la pelle; / les souvenirs et les regrets aussi.» (Les fulles mortes s'arrepleguen en pala,/ tu veus, yo no m'he oblidat. /Les fulles mortes s'arrepleguen en pala / els recorts i les penes també.) Pot ser que per això o pel romanticisme que comporten per ací Valéncia poques se n'arrepleguen.