Secciones
Servicios
Destacamos
MANUEL CASAÑA TARONCHER
Viernes, 14 de junio 2019, 00:41
Necesitas ser suscriptor para acceder a esta funcionalidad.
Compartir
Lo mateix si estàs en un jardí que en el carrer o plaça, per tota Valéncia capital, millers de fulles seques te trobes per terra o revolant. Tot és qüestió de que Eol estiga sense respirar o ho faça profundament, que és quan les fulles ballarines les veus ara per les aceres, pels jardins, en el balcó o en la teua terraça en elles jugant el gat. l si no les vols vore, granera que trau la muller. I ya perque m'estic acostumant a vore-les ho trobe normal. Com quan per arreplegar-les només usen pala i cabaç. Com l'atre dia ho vaig vore en els Vivers del Real a on un tranquil jardiner -sense donar-se molta pressa- les arrastrava en un rasclet per a que després passara un camionet i se les enduguera. Fon quan m'enrecordava yo que estant en un poblet de Maryland -Laurel- tots els matins-, a les sis, me despertava un jardiner qui, pujat a un coche-aspiradora, en poc de temps absorbia tota la fullaraca que trobava per terra i te deixava, aceres i jardins més nets que una patena. I, després, regava arbres i jardins, ans de que el sol te diguera el bon dia. Pero, ací no. Puix seguim en la granereta i el cabaç mentres ne vagen caent i cadascú les chafe al seu pas. Quan passe el fret ya no ne cauran tantes a no ser que siga un eucaliptus el que te les done -verdes grogues i marrons- que el vent le li les arranca, al pentinar el seu tupit ramage.
I no és que parle d'elles perque no m'agraden. Tot al contrari; vore-les caure me corruquegen la memòria i me recorden una cançò d'Yves Montand que dia: «Oh, je voudrai tant que tu me souviens / des jours heureux où nous étions amis / et, ce temps-là, la vie était plus belle / et le soleil plus brûlant qu'aujourd'hui.» (Ho traduixc: «Oh, voldria tant que tu me recordares / els dijosos dies en que forem amics / i, en aquell temps, la vida era més bella / i el sol més brusent que hui.)» I seguia: «Les feuilles mortes se ramassent à la pelle;/ tu vois, je n'ai pas oublié. / Les feuilles mortes se ramassent à la pelle; / les souvenirs et les regrets aussi.» (Les fulles mortes s'arrepleguen en pala,/ tu veus, yo no m'he oblidat. /Les fulles mortes s'arrepleguen en pala / els recorts i les penes també.) Pot ser que per això o pel romanticisme que comporten per ací Valéncia poques se n'arrepleguen.
Publicidad
Publicidad
Te puede interesar
Horarios e itinerarios de la Semana Santa de Cádiz 2024
La Voz de Cádiz
Publicidad
Publicidad
Reporta un error en esta noticia
Comentar es una ventaja exclusiva para suscriptores
¿Ya eres suscriptor?
Inicia sesiónNecesitas ser suscriptor para poder votar.