DE FRET, FOC I FUM

MANUEL CASAÑA TARONCHER

La veritat és que passem casi mig any queixant-nos del calor i, l'atre mig del fret. Quan sues la gota grossa, penses en lo be que estaries en casa si tingueres la refrigeració en marcha. O a voreta de la mar, o dalt de la montanya a on l'aire te besa les galtes fresquet. Pero abans, quan teníem el fret ya estager, si no tenies la llar encesa, foc en la cuina i conca en el saló, cert és que te gelaves el nas i tot el cos. Si tenies els dits prop del foc t'eixien prunyons i els dits -lo mateix de les mans que dels peus- s'umflaven com botifarrons. Aixina que, com no teníem estufes elèctriques i com el carbó costava car, lo més a sovint era que la yaya encenguera el foc en nyenya. I com eixe foc no sempre s'encenia ràpidament, una gran fumarada acompanyava el pròlec de voler-te calfar en la cuina. Eixa en la que casi sempre tenia bollint, en un perol, boniatos, o el dinar en una olla. Esta que tenia poca carn, pero a la que mai li faltava un os ben gros, creïlla, ceba, nap, chirivia, cigrons, cansalada i botifarra. També solies tindre caloreta si entraves dins del forn per arreplegar els boniatos torrats que hi havia dut la mare. Donava gust hi estar. Per l'oloreta del pa recent cuit i les boges que cremava el forner, i les rames de pi plenes de resina que li donaven un gust a l'aire com reboçat de farina.

Passat el migdia les dònes preparaven la conca a la porta del carrer. Encenien la molinà i quan ésta per encendre's es ruborisava entrava a casa, moment que esperava el gat per hi acostar-se el primer. Fum encara ne feya la conca com el yayo que no parava de fumar com quan en el cassino jugava al burro o al subastat. Lloc, a on quan entraves, rebies una brafada de fum i el seu olor ya no te'l llevaves de damunt. D'ahí que més d'una volta la mare te diguera «¡Ya has fumat atra vegà.» I li dies: «No, és que he entrat en el cassino, puix fea fret en el carrer». Fum eixia per tots els fumerals adés. Fum que, ara casi no el veig pujar per dalt de les teulades. Éstes varen créixer massa. Tant que ni els gats actuals pugen allí per buscar rates. Hui, esperen trobar menjar pels contenedors del carrer, i el troben, excepte els que tenen ama complaent que els posa el plat calentet davant d'ells com a u més de la casa.

Contenido Patrocinado

Fotos

Vídeos