DE FIELATS I CONSUMERS

MANUEL CASAÑA TARONCHER

El fielat -com se dia a la oficina que recaudava l'impost de consums- solia estar a les entrades de la ciutat. I allí varen estar des de mitan segle XIX fins al 1963. Tant les coses per a menjar, com per a beure o cremar, quan entraven en la capital, pagaven el seu impost. Lo mateix revisaven als que entraven en carro que els que venien en tren o camió o com yo que arribava en un paquet en la mà, totes les vesprades, en el que duya el sopar i el resopó que me'l menjava a les dos de la nit en el taller de LAS PROVINCIAS. Paquet que, com els consumers sospitaven que podia haver algún producte pel que tenia que pagar, me'l feyen desfer en el fielat de l'estacioneta del Pont de Fusta. Cosa que m'enojava prou, puix me feya perdre temps i podia arribar tart a l'escola del Magisteri. Quan m'obrien el paquet -al vore la pataca en faves i llomello, o en tomata i botifarra que era lo que més m'agradava de mescla i les postres-, me dien: «I tot això t'ho menges tu?» i yo els contestava: «¿i vosté qué creu que ho porte per a vendre i yo me quede badallant?» Preguntes i respostes repetitives diàriament que me cansaven puix me feyen desfer el paquet i embolicar-lo després prou mal, perque quan no me caïa en terra una taronja, era una pera o un raïm. I tots els dies me feyen fer lo mateix, encara que sabien que yo no duya res per a declarar. Pero, com en aquell temps hi havia que callar, callava. Sols podies marmolar mentalment si no volies que te multaren per ofendre a un consumer.

Fielats que els tenies, també, en garites plantades en l'estació d'Aragó, en Trànsits, en l'estació del Nort, en les avingudes del Port i de Castella, a l'entrada del carrer de Morvedre... és dir en 18 punts de la ciutat de Valéncia pels que arribava gent dels pobles del voltant a peu i, de més llunt, en carro, tren o autobús.

Inspeccions que se feyen en molta escrupulositat i enfadaven a la a gent i que provocaren greus altercats. Com en els que arribaren fins a prendre foc ad algunes d'aquelles casetes en la nostra capital com en Xàtiva, Mahó, Valladolit, Mallorca, puix resultava molt desagradable tindre que pagar tant per lo poc que u duguera en un sac o una cistella. Allò va desaparèixer pero pagar seguim pagant i no crec que paguem manco que adés.