CONGRÉS VALENCIANISME 2018

MANUEL CASAÑA TARONCHER

El pròxim mes de novembre el valencianisme tindrà la cita d'un congrés en el qual es vol recordar i actualisar la Declaració Valencianista de 1918, a fi de commemorar el centenari. Este és l'estricte anunci d'eixe congrés que publica la revista 'Rogle', en el seu número 144. Revista que encara que parega modesta -només edita 4 pàgines- éstes apareixen reblides de valenciania, per lo que, als ulla dels valencians que senten passió per tot lo que siga de la seua pròpia terra, la fan més gran.

Fins ara, ne són moltes les associacions que s'han sumat ad este acte: AELLVA, Convenció Valencianista, Rogle Constantí Llombart, GAV, Joventut del Gav, Plataforma Valencianista, El Piló, de Burjassot, Associació Roc Chabàs de la Marina, Fundació Vicent Rebollar, Casal Bernat i Baldoví, En Moviment, Mestres i Llicenciats del Regne de Valéncia, Patronat de la RACV, Institut d'Estudis valencians, Plataforma Jovenil Valencianista...

La base primera per a la presentació de les comunicacions s'ajustava a que la temàtica fora sobre qualsevol camp de la cultura, història, llengua, art, patrimoni, geografia, economia, ciència o sobre temes socials i polítics. El determini d'entrega va concloure el 31 d'agost. Pero com este encontre valencianista tindrà lloc el pròxim mes de novembre, encara qui estiga interessat i vullga participar en est event pot dirigir-se a wwwcongres valencianisme.com i fer efectiva la seua quota de participació.

Espere que siguen molts els que aporten idees per a unificar els variats criteris valencianistes i puguen portar a cap les seues resolucions posant-les pronte, afanyosos, en marcha. Que no sols hi ha que parlar. Sempre el fer està per devant del faré.

I, ara recordem, allò que apuntava l'escritor Aureli Lòpez qui, en un del seus aforismes, nos dia: «Entre mil excuses i marmolons, sempre acabem fent lo que volem. I si no fem més, sol ser perque no sabem ni som capaços d'arrematar l'idea enlluernadora.» Eixa idea que, per a molts de nosatres, és simplement que en Valéncia, un dia i no molt tart, es puga ensenyar el valencià i no l'asquerós català que el poble rebuja i que s'ensenya als nostres chiquets, i en el que, inclús, algún mestre s'atrevix a parlar als seus discípuls encara que siguen de la llínia castellana.

Fotos

Vídeos