Borrar
Urgente Aemet alerta de un brusco cambio de tiempo esta tarde en Valencia

BOTIJA, PORRÓ I BOTA HAVIA EN CASA

MANUEL CASAÑA TARONCHER

Viernes, 22 de marzo 2019, 00:35

Necesitas ser suscriptor para acceder a esta funcionalidad.

Compartir

El temps com el vent -que agrana fulles i pols- fa desaparèixer, al seu pas lo que li ve en gana. I nosatros seguim el seu dictat, en més o manco gust -o disgust- puix està clar que els canvis a tots no agraden. Aixina que recordem cóm ahir en totes les cases teníem botiges sobre la taula del menjador, en la cuina, baix del pou, en la finestra o balcó- i hui no les veus ni en casa ni a l'ombra d'una garrofera quan el llaurador la deixava allí per a quan ell tinguera set. Com també la podia dur, -dins d'una sària- el carreter, la bota, o en un rebost de la cuina, el porró, per a traure-lo a l'hora del sopar al carrer en l'estiu i a vora de la llar en hivern. Be, puix a lo que anava, tant la botija, com el porró o la bota poquets són els que la usen actualment ya que estem en el temps de tapers, pots i botelles.

Atra cosa que note que ha desaparegut era aquella vella costum d'ornar la taula del menjador o l'aparador era posant un ram fet en quatre o cinc flors de burundanga. Campànula que feya un desagradable olor, pero sí que tenia bonica forma de campana. Poca por donava ella, abans, com tampoc el baladre, sent, els dos perillosos i molt verinosos. I com la ignorància, a vegades tot temor espanta, puix campànules teníem i baladres que lluïm pels chalets i jardins que se reblixen de chiquets i les toquen en els seus dits, inocents, sense saber que aquelles floretes, roges, grogues o blaves, poden enverinar-los si després, per eixemple, d'haver-se chuplat una taronja sanguina, se chuplen també els seus propis dits.

En fi, que la botija està casi desapareguda en casa ho constatem perque per a refrescar-te l'aigua tenim el frigorífic. I, dins d'ell, begudes variades. Vi no tant ya que éste no se trau a taula a sovint, per més que diguera Pasteur que «el vi és la més saludable i higiènica de les begudes» i mal no fa si no te passes bevent-lo. I abundant en els beneficis que aporta el vi recorde lo que va dir Alexander Fleming: «Si be la penicilina cura als hòmens no manco veritat és que el vi els fa feliços.» Aixina que vinguen com vinguen els dies passem-les lo millor que pugam, puix com digué Proust: «Els dies poden ser iguals per a un rellonge pero no per a un home.» O dòna com diria hui si volia estar de moda.

Reporta un error en esta noticia

* Campos obligatorios