AIGÜA FRESQUETA DE SELZ O DE LITINES

MANUEL CASAÑA TARONCHER

Allà per la mitat dels anys 40 -en el mes de juliol- seguent yo aprenent de tipògraf en el taller de LAS PROVINCIAS, ubicats en l'Albereda de Valéncia, ésta per la vesprada i tota la nit s'omplia de gent puix allí se plantava una fira. (Fira que fon inaugurada el 21 de juliol de 1871.) Com també l'Ajuntament erigia el seu pavelló municipal cada any. Éste estava enfront mateixa del nostre taller. Nosatros el podíem guipar, pero no entrar, puix ni estàvem convidats ni portàvem corbata i chaqueta com era obligat anar. Recorde que, un dia, va intentar passar aquell pavelló Manolo Céspedes que era un ordença del periòdic 'Jornada' i del semanari 'Deportes' i no el deixaren entrar perque corbata no ne duya. Aixina que ingeniós com ell era se'n va fer una d'un drap que yo tenia per a netejar la platina de la tinta. I en ella posada conseguí poder ballar gràcies a una corbata 'drapera.'

En els tallers paraven el treball quan començava el castell de focs artificials i aprofitant eixe temps solíem menjar-se el resopó, empinant-nos el botijó que teníem penjant a l'entrada del taller per a que allí se refrescara. D'ahi que quan l'aigua de la botija eixia calenta me feyen anar ad aquell pavelló municipal per a que els cambrers me l'ompliren d'aigua de sifó, que no era atra cosa que de selz o de litines. Pero fresqueta. Me donava vergonya entrar en aquella cuina en la botija plena de ditades negres, perque més d'una volta un cambrer me va dir «a vore si la neteges antes de dur-la» i yo dia que be, en canvi, en ella anava i tornava ya que no se podia netejar i atra tampoc se comprava.

Cada volta que passe per a on estaven els meus tallers, el record de vells periodistes benvolguts i admirats me fan posar un nuc en la gola. Recorde a don Teodoro Llorente, a don Martín Domínguez -qui tenia sa casa al costat dels tallers-, a don Luis Sanchis Orduña, don Vicente Badia Cortina, don José María Cruz Román, don Eduardo Chavarri, don Lucas Ferrer, don Santiago Carbonell 'Sincerator', don Fernando Lluc 'Patillitas', don Dionisio Domínguez, don José Hernández 'Caireles' i a don Vicente Andrés Estellés en el que me'n anava a casa tots els matins en el trenet del Pont de Fusta... Com voran me repetixc en el 'don' perque be se'l mereixien.