ADÉS, TRÉBOL; ARA, RAVANELLI

MANUEL CASAÑA TARONCHER

La veritat és que no sé per qué, ahir tenia, arribat l'octubre, el meu chicotet taronjar -igual que el del veí- cobert de trébol i, a hores d'ara, el tinc reblit de ravanell. Ni aquell el plantí yo ni éste, -que lluix flors blanques-, tampoc. L'u desaparegué i l'atre apareix tot nou. Com també he notat un canvi en els pardalets que allà me poblen. Fa xixanta anys eixa llometa era visitada per rossinyols i eixèrcits de teuladins ya que ben prop tenia una fàbrica de piensos que els regalava grans de civada, dacsa i forment, aixina que quan se cansaven de tindre el pap sec venien a remullar-se'l un poc picotejant el raïm, albercocs i caquis meus. I me'n deixaven alguns ametrallats pels seus becs. Després, foren merles i palputs les que aparegueren. És dir, que vaig tindre canvi de veïns. Pero, ara, des de l'any passat, les blanques són les que me foraden tot fruit que comença a madurar. Clar que açò no me preocupe massa, puix m'agrada vore pardalets -gafarrons, cagarneres o verderols-, més que avespes i borinots. El cas és que els canvis se noten. Pels secans canviaren garrofers, oliveres, vinyes i armelers per chalets en piscines, uns poquets pins, i uns quants tarongers, -que, com es fàcil endevinar, ya no donen rèdit com adés- aixina que veus cóm els arranquen i, després, planten aiguacats, chirimoyos, caquis... per a provar i vore si, a lo manco, quan venguen la collita, tenen prou per a pagar lo que els costà l'aigua de regar. El fem i el treball personal no conte; això més d'un llaurador sap que li costarà lo que li demanen i ho pagarà fins que un dia se canse i aquell terreny torne a ser "secà" poblat de romarí, poliol, olivarda, timó i rabo de gat. De nou, els garroferals seran els senyors reis d'aquell terreny.

En l'horta, passa casi, casi lo mateix. D'ahí que ya no se vegen tants camps de creïlles, cebes, tabac ni de lletugues ni tomates ni cols ni faves. Ara, la jardineria guanya terreny, per lo que guipem algún que atre camp plantat de floretes i herbes oloroses vora séquia de Moncada i d'àloe vera prop del barranc de Carraixet. Aixina que no comprenc cóm encara hi ha llauradors tant pacients. Com no entenc per qué hi ha 82 millons de persones que passen fam mentres 1.960 millons viuen sobrats de pes.

 

Fotos

Vídeos