Vorem

VICENT RAMON CALATAYUD

Cóm deixen de vora, massa publicistes tendres, allò que més nos caldria: la bona alimentació, una educació sancera, un respecte en llibertat i un amor fonamentat, per a la pau verdadera. Bo, que si me pose a contar... ¡com si fora primavera! ¿O és que venen eleccions? ¡Re...botons! Diuen que és més fàcil derrocar que construir i per això van al machet, llançant pestes del contrari, pensant que en terra cremada no viurà cap d'adversari ¿i al personal? ¡ramal! lligaça i carril que ningú opine en contrari, o li cau l'excomunió, per no saber la lliçó que tripartit en fortuna, canta com si fora 'tuna'. Els cudols, intenten que despertem, sacsant-nos en lo més fondo. Eixe rebost que tan supèrfoles modes amaguen, per la venuda ¿correcció política? Encara cóm no estic en reata de correus, enfilats electrònics, xàrcies en fils de bolig, ni mòvils que fan... de tot i més que res la punyeta, quan ben tranquil vol estar, qui patix pressió d'artèries. I les caravanes en altaveus ¡quina creu! Que els adobadors de cossis i llibrells, primers víctimes del plàstic, volen entrar en càrrec, sòu i furgoneta, sense trencar-se la goleta, ni menar el berbiquí fent 'bolos' en teatres, auditoris i trinquets, per a majors i chiquets, escampant fulls i llibrets, en promesa d'a quinzet, que despusdemà res serà.

¿Qué fem de l'ocupació, de la mala educació, del revanchisme envejós, de l'espantada inversió, de la corrupció corcant? Diuen que no volen bous i a retalladors s'apunten botant-se bones preguntes que el personal puga fer. ¿Qué fem de l'economia, que necessita la pau? Algú, pétreu de nom i de cara, passa per damunt la llei, com si fora gota d'oli i no li trenca la veu. Tot lo demés una merda, no fuig l'escatologia, «que el fem és bo p'als melons» i ací van manant tabolls, quan més que res passem gana en la llengua valenciana.