Tot i més

VICENT RAMON CALATAYUD

Que les mares ho són tot, per imprescindibles, no té discusió. Ademés els valencians tenim en «la Mareta Amparadora» (en A, no E, per vindre de 'anteparare') un consol i una esperança, quan la mare terrenal nos falla. I eixa tendra proximitat alena en tot lo que ahir i en este temps marià, nos acosta ad Ella.

Dies de dubte i debat, quan haurien de ser de concòrdia cap a la millora, gestió i administración dels bens públics; del gover de la societat; de l'entusiasme pel futur. Pero ¿pot ser sense posar res del propi esforç? Aixina, ara que apenes té relleu en el debat politic la cultura ni la valencianit, des de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana sí que espletem en maig, entre creació i divulgació. Per això hem escampat centenars de llibres en una mostra alternativa que com XXIX Fira del llibre valencià defén la continuitar de la llengua valenciana, sense dubtes, ni afanys partidistes; fums enguerradors, ni manco separatistes. Hi hagueren actes propis: concurs de microrrelats, també presentació de llibres, que aporten llacor sana al cabal bibliogràfic valencià i els acostumats Recitals de Primavera de l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana, que fan XXVI, en els quals 9 poetes 'Cantant a les tradicions' reviscolaren, en sentits versos, algunes costums tan antigues com 'El Sexeni de Morella', 'La Festa de la Mare de Deu de la Salut d'Algemesí', 'El Sant Bult'... com'algún event popular, camí de convertir-se en tradició. Sense fer de manco a l'atra llengua nostra, se presentaren llibres en castellà. Pero sobretot gojàrem, en sucosíssima minoría, d'un recital especial que el poeta i acadèmic chilé Andrés Morales generósament nos dedicà, al marge de les intervencions i llectures que ha fet en distints llocs. Tot perque Jaime Siles nos facilità l'íntima velada. Gràcies als participants. Per nosatros que no siga. Avant.