Suspés en valencià
ÒSCAR RUEDA
Viernes, 6 de septiembre 2019, 09:37
Secciones
Servicios
Destacamos
ÒSCAR RUEDA
Viernes, 6 de septiembre 2019, 09:37
Necesitas ser suscriptor para acceder a esta funcionalidad.
Compartir
A punt d'escomençar un nou curs, nos permetran recordar les recents oposicions a professorat: una convocatòria a la que milers de persones han dedicat hores i hores de preparació. Una oposició és una lluita contra u mateix: contra la resistència del cos i la ment a centrar els esforços en una única activitat, tan ingrata i incerta ademés com és l'estudi d'un temari desbordant. Pero el problema ve quan la lluita no és només contra les pròpies capacitats, sino contra els requisits i les enrònies de certs 'elegits'.
Massa nos repetim denunciant l'abisme existent entre el valencià real i el 'valencià' oficial: entre la parla viva i tradicional del poble i l'experiment de laboratori que alguns volen fer passar per, diuen ells, 'valencià culte'; com també advertint del perjuí que eixe divorç produïx en l'autoestima dels valenciaparlants en la seua llengua i en la vitalitat futura de l'idioma. Pero eixa realitat se fa més palpable si cap quan els gurús de la filologia oficial posen a prova els coneiximents, no ya del llaurador de Benaguasil, del mege de Morella o de l'administratiu de Monòver que parlen valencià habitualment, sino d'aquells que supostament han de saber més que ningú: els futurs professors de Secundària, en primer terme, i no digam ya aquells que, havent cursat 'Filologia Catalana' (¡quina creu!), aspiren a ensenyar a les futures generacions l'idioma que ells han estudiat durant anys en l'Universitat.
L'escabechina fon antològica entre aquells que, sense tindre el nivell C1 de valencià, aspiraven a obtindre'l prèviament en un examen extraordinari: un 77% de suspensos, adobat en queixes respecte al nivell de la prova i l'opacitat en els criteris de correcció i revisió posterior. Pero el desconcert alcança cotes antològiques si s'analisen els números dels que aspiraven a una plaça de professor de Llengua i Lliteratura Valenciana. Res manco que un 30% de les places s'han quedat sense cobrir, i veus gens sospitoses (o tal volta sí) per al sanedrí filològic local com les de Josep Lacreu han denunciat que, mentres en les proves d'anglés o castellà els zeros representaven un percentage anecdòtic, en les de 'valencià' els eixercicis calificats en eixa nota alcançaven... un 40% del total.
Quan el nivell d'artifici de la llengua oficial és tal que dos de cada cinc suposts experts en eixa llengua no són capaços d'usar-la de manera correcta per al sanedrí, devem preguntar-nos a quin ínfim nivell d'us de l'idioma poden aspirar el llaurador, el mege o l'administratiu valenciaparlants als que féem referència adés; sobretot si el comparem en l'us previsiblement 'normal' que poden fer del castellà. Obligats per la casta filològica a assumir que no saben parlar la llengua que parlen tots els dies de sa vida, només l'inèrcia i l'amor propi fan que continuen usant-la en una mínima normalitat. Sobraran llibres. I, sobretot, filòlecs.
Publicidad
Publicidad
Te puede interesar
La hora que separó a una madre y su hijo de morir juntos en Palencia
El Norte de Castilla
Publicidad
Publicidad
Reporta un error en esta noticia
Comentar es una ventaja exclusiva para suscriptores
¿Ya eres suscriptor?
Inicia sesiónNecesitas ser suscriptor para poder votar.