Suspés en valencià

ÒSCAR RUEDA

A punt d'escomençar un nou curs, nos permetran recordar les recents oposicions a professorat: una convocatòria a la que milers de persones han dedicat hores i hores de preparació. Una oposició és una lluita contra u mateix: contra la resistència del cos i la ment a centrar els esforços en una única activitat, tan ingrata i incerta ademés com és l'estudi d'un temari desbordant. Pero el problema ve quan la lluita no és només contra les pròpies capacitats, sino contra els requisits i les enrònies de certs 'elegits'.

Massa nos repetim denunciant l'abisme existent entre el valencià real i el 'valencià' oficial: entre la parla viva i tradicional del poble i l'experiment de laboratori que alguns volen fer passar per, diuen ells, 'valencià culte'; com també advertint del perjuí que eixe divorç produïx en l'autoestima dels valenciaparlants en la seua llengua i en la vitalitat futura de l'idioma. Pero eixa realitat se fa més palpable si cap quan els gurús de la filologia oficial posen a prova els coneiximents, no ya del llaurador de Benaguasil, del mege de Morella o de l'administratiu de Monòver que parlen valencià habitualment, sino d'aquells que supostament han de saber més que ningú: els futurs professors de Secundària, en primer terme, i no digam ya aquells que, havent cursat 'Filologia Catalana' (¡quina creu!), aspiren a ensenyar a les futures generacions l'idioma que ells han estudiat durant anys en l'Universitat.

L'escabechina fon antològica entre aquells que, sense tindre el nivell C1 de valencià, aspiraven a obtindre'l prèviament en un examen extraordinari: un 77% de suspensos, adobat en queixes respecte al nivell de la prova i l'opacitat en els criteris de correcció i revisió posterior. Pero el desconcert alcança cotes antològiques si s'analisen els números dels que aspiraven a una plaça de professor de Llengua i Lliteratura Valenciana. Res manco que un 30% de les places s'han quedat sense cobrir, i veus gens sospitoses (o tal volta sí) per al sanedrí filològic local com les de Josep Lacreu han denunciat que, mentres en les proves d'anglés o castellà els zeros representaven un percentage anecdòtic, en les de 'valencià' els eixercicis calificats en eixa nota alcançaven... un 40% del total.

Quan el nivell d'artifici de la llengua oficial és tal que dos de cada cinc suposts experts en eixa llengua no són capaços d'usar-la de manera correcta per al sanedrí, devem preguntar-nos a quin ínfim nivell d'us de l'idioma poden aspirar el llaurador, el mege o l'administratiu valenciaparlants als que féem referència adés; sobretot si el comparem en l'us previsiblement 'normal' que poden fer del castellà. Obligats per la casta filològica a assumir que no saben parlar la llengua que parlen tots els dies de sa vida, només l'inèrcia i l'amor propi fan que continuen usant-la en una mínima normalitat. Sobraran llibres. I, sobretot, filòlecs.