La Senyera i la Festa Grossa

Més allà de l'incalculable valor d'una festa en la que es barreja harmònicament la devoció religiosa, la tradició, la música, la dansa i els mits ancestrals, la Festa Grossa ha colaborat notòriament a la fixació i manteniment del simbolisme heràldic i vexilològic valencià. Un imaginari que es va vore en franc perill quan, de resultes de l'abolició dels Furs en 1707, les noves autoritats prohibiren la provessó del Nou d'Octubre i ordenaren desmontar i ocultar la Real Senyera que custodiava el Consell: «Ordenó el sr. Corregidor que fuera desarmado el Real pendón y, ejecutada esta providencia, introdujéronse todas las piezas del mismo, incluso las armas del Reyno y Ciudad, en una preciosa arca (...) la cual fue debidamente cerrada...»

Aixina quedà oculta fins a 1838 (en l'excepció de 1738, en motiu de les festes del centenari de la conquista) la bandera que unia al Regne i Ciutat en la pau i en la guerra, i que per sòrt encara hui conservem. Pero en la provessó del Corpus continuà desfilant una conegudíssima representació: la dels Reis d'Armes. En ella, el rei d'armes del centre du una reproducció de la Senyera, i els dos dels costats, sengles banderoles en semblant simbologia colocada en vertical. Ya en un inventari de 1643 en que es detalla el material i vestuari que es guardava en la Casa de les Roques se registra «una selada ab sa corona i rat penat de llanda que es de la bandera de el Angel Custodi», «III astes de fusta plateades pera lo rat penat y els gamfayrons», i «una bandera de tafatà groch y carmesí a barres ab los estrems blaus guarnida de francha de seda y plata ab cordons de el mateix que es del Angel Custodi».

I aixina, la Senyera continuà desfilant a pesar dels Decrets de Nova Planta: en el llibre de la provessó de 1786 se parla de «tres reyes de armas vestidos de talar con estandartes y blasones primitivos de las armas de Aragón» aclarint-se que «el de enmedio es de puntas como los guiones regulares y los otros dos quadrados», en formes i disposició idèntiques a les banderes que desfilen en l'actualitat. Una Senyera tricolor que conservà el cromatisme del blau, a pesar de que l'antiga i oculta Senyera oficial ya l'havia envellit, tornant-lo grisenc, i que continuà apareixent en atres ensenyes, com podem vore en representacions dels sigles XVIII i XIX. Una bona mostra de que epidèmies, guerres i conflictes no poden acabar en la personalitat d'un poble en fondes raïls històriques.