Sense anar més llunt

VICENT RAMON CALATAYUD

Dimarts 8 tornàrem a visitar la casa museu dels Benlliure els Majors del COAC Valéncia. En la crida que fiu, en tal de que s'animaren, clamava sobre l'importància de tres llinages que conseguiren situar-nos als valencians en el cel de la cultura universal, en moments d'abatiment espanyol. Benlliure, Blasco Ibáñez i Sorolla. Pero un colp de massa m'escarní al llegir la notícia de la possible pèrdua del llegat de l'escritor que millor nos dibuixà i que gojant de la personalitat més polièdrica de son temps tingué un amplíssim seguiment del poble, triumfant en tot lo món. El nostre cap d'Opinió posà en el paper, dimecres, la molla de l'assunt, advertint-nos del perill que corre, de persistir l'enfrontament, deixant-nos al marge d'un be que ya no és d'uns o d'uns atres, per ser de tots els valencians, que devem ser qui el guarde i escampe per a que el conega el món sancer.

No esmenaré la plana a ningú, si pose més forta dolla a la deixa històrica, per a que no s'esmunyga el cabal de recorts, suma de vivències front al mare nostrum, que tantes peces, llibres. objectes del temps... nos recorden a D. Vicent, perque deu seguir emocionant a les ànimes sensibles, quan nos acostem a reviure-ho, sense haver de pelegrinar fòra. No pot ser un desert lo que viveja i atrau cap a casa. ¿Serem la generació que recuperà a Blasco Ibàñez i el deixà fugir, insensibles? Crec que és l'hora de passar de les etiquetes, dels colors polítics, del convencionalisme estètic amprat i més del patrimonialisme social interessat, perque del dubte i la refrega, de la baralla i el pleit, qui pert segur és la criatura i a benefici d'inventari alié.

¿No hi haurà un Salomó que nos òbriga els ulls, ans de permetre el partir en canal allò que hem dit estimar? I... ¿fins a quàn i en qué? Perque moltes atres qüestions també estan ya obertes en canal, sense sutura ni cura.