QUAN SE PENJAVA CASI TOT
MANUEL CASAÑA TARONCHER
Viernes, 18 de octubre 2019, 07:56
Secciones
Servicios
Destacamos
MANUEL CASAÑA TARONCHER
Viernes, 18 de octubre 2019, 07:56
Necesitas ser suscriptor para acceder a esta funcionalidad.
Compartir
La veritat és que hui en dia en les cases no trobes en les parets o trespols tants penjolls com adés ni retrats tampoc. Perque rar és hi vore un calendari saragossà, ni un d'aquells atres de faldeta- que te mostraven un cor de Jesús o un sant -en el que teníes molta devoció-, i al costat la fotografia dels teus besyayos en trage de nòvios: ella pentinant encara tupit topo i ell en gorra i brusa negra. La carn -com no teníem neveres- se guardava en la carnera, que penjada s'orejava i la botija -per a tindre l'aigua fresqueta- en la corda del poal del pou. Per dalt, en les mateixes bigues, gàbies en pardalets, melons de tot l'any, tomates, pimentons, pebreres que també se guardaven lo mateix en el sostre de l'andana que en el trespol del menjador, en la cuina, en la quadra o en el corral.
Lloc terrós en el que he tingut -vivint en el carrer de Sant Roc- geranis, violetes i clavells dins de pots fent de cociets i perols penjats en les parets fent de maceta. En ells plantava la meua yaya: jolivert, romer, timó, alfàbega, menta i poliol. Aquell corral era com un jardí -o més be, tros d'horteta- a on ella solia eixir, tots els matins, després d'agranar el carrer, per a tirar la dacsa a les gallines i pollastre, l'herba als conills o te buscava alguna tomata bona per a fer l'ensalà o arreplegava un grapadet de bledes per a l'arròs del migdia. Quan d'això ya res tenia, li ho demanava a qualsevol veïna; en la que compartia paret migera en el seu dormitori o en la d'enfront, puix una o atra, sempre ne tenien. Aixina que no calia anar, diàriament, al mercat ni manco a casa de la revenedora, que tenia de tot; com, actualment, ho tenen els supermercats i els almagasens dels chinos.
I perque se penjava molt -i creïlles i cebes, mai faltaven per la cuina o en l'andana- era per lo que tenint ous -ya que gallines li cacarejaven en el corral i conills allí se passejaven tremolosos-, és por lo que la meua yaya -qui també guardava en gerretes part de la carn de la matança del porc- ni le faltaven mai botifarres ni choricets ni tros de cansalà per a l'olla.
En la paret de la cuina solies vore cóm se mustiava el ram que en la parròquia li havien donat el Dumenge de Rams i perque éste duya romer i llorer allí que se conservava.
Publicidad
Publicidad
Te puede interesar
Publicidad
Publicidad
Reporta un error en esta noticia
Comentar es una ventaja exclusiva para suscriptores
¿Ya eres suscriptor?
Inicia sesiónNecesitas ser suscriptor para poder votar.