QUAN FA MOLTA CALOR

MANUEL CASAÑA TARONCHER

Lo normal, quan la calor apreta, és que la gent busque l'ombra tant per assentar-se com per a on poder caminar. Pero qui, com el llaurador en l'horta i l'obrer dalt del bastiment, quan li pega el sol a la cara, potser que remugue més, al no tindre atra eixida, que treballar i suar de valent. En canvi, atres, per gust se posen pancha amunt o cara a terra i aguanten els rajos solars, per bronzejar-se i aparentar que no s'han quedat, tot l'estiu, en casa, tancats.

Yo, que encara passege hortes, note que el llaurador ya no té l'arbre que li donava ombra -fora morera o figuera-. Allí deixava la botija; el gos vigilava l'hato -on duya l'almorzar i el dinar-, i junt a l'haca i el carro esperaven a que l'amo acabara son treball. Éste treballava sempre a destall; lo mateix l'hivern que en l'estiu, pero casi sempre, en el seu trocet de terra, eixe que ara estava cavant, tenia una pampolosa figuera, un anouer ben templat, una morera reblida de fulles ben amples que li donaven ombra per a, quan volguera, parar un poc la seua tasca, rollar cigarro i fumar. Pero hui, la veritat és que d'estos arbres que he parlat pocs ne solc vore. Ni olivera o albercoquer en ningún camp. En canvi, tarongers, molts. Poblats de brosses tan altes com ells, perque com les collites poc se valen els deixen que assedegats se muiguen i, a lo manco si no li donen beneficis, tampoc per no treballar-los el fan suar, cremant-li de pas, la pell el sol. Eixe que, no sols la besa si no que l'abrasix fent-li molt de mal. Produint-li taques i pigues en la seua epidermis, i lesions que poden ser inclús cancerígenes. D'ahí que Thomas Leveritt fera un vídeo - gràcies a una llum ultraviolada-, en un parc de Brooklyn, que deixà pasmada a tots els que la veren, com a mi, que la vaig vore per l'internet.

El vídeo se titulava «How the sun sees you», és dir: «Cóm el sol te veu». I eixe pasme que experimentaren feu que molts anaren corrent a la farmàcia per comprar cremes que eviten els desastrosos efectes de tostar-se al sol. I és que no tenim que oblidar-nos de que el sol, eixe que tant el busquem en l'hivern per evitar tindre fret, també, no solament nos tosta, com el foc al cacau i les avellanes, sino que nos frig. Aixina que: molt de tento en les exposicions solars.