Els pronoms en valencià

ÒSCAR RUEDA

Me permetran hui que, una miqueta fart d'elucubracions electorals, complixca la solicitut d'un llector habitual al que li agraden especialment els aclariments llingüístics. A rant d'un seminari que anem a celebrar en Lo Rat Penat sobre la qüestió, me demana que done alguns consells sobre l'us correcte dels pronoms en valencià. Un us, per atra banda, que els valenciaparlants materns solen practicar sense massa problemes, pero que als valenciaparlants d'adopció els causa algun que atre maldecap.

En efecte: a on parlant en castellà diríem solament 'llevarlo' o 'llevarle', en valencià podríem dir 'portar-lo', 'porta-ho', 'portar-li' o 'portar-ne', sense que cap de les quatre opcions siga intercanviable. El tema es complica una poc més si constatem que, a on el castellà diu 'llevarlos' o 'llevarles' (que tampoc són intercanviables), el valencià diu sempre 'portar-los'. Més complicació encara quan veem que el 'lo' darrere de verp se transforma en 'el' davant ('portar-lo', pero 'el porta', mai "lo porta") i que tant 'lo' com 'ne', segons els casos, s'apostrofen contra el verp.

Provablement siga el mal us d'esta classe de pronoms, junt a la pronunciació de les vocals 'e' i 'o' obertes, lo que millor delata a una persona que, sabent parlar valencià, encara no el domina de manera perfecta. Alguns pensen que al 'lo' castellà correspon sempre un 'ho' valencià, i això és incorrecte: si parlem d'un concepte concret, com un llibre, llavors podem 'llegir-lo'; pero si parlem d'un fet inconcret, com 'lo que et vaig escriure l'atre dia' o simplement 'això', llavors lo que fem és 'llegir-ho'. Pero si de lo que parlem és de 'llibres', a mig camí entre la determinació del llibre concret i la nebulosa d'un concepte neutre, en eixe cas lo que fem és 'llegir-ne'. Per a completar les possibilitats, direm 'llegir-li' si nos referim a la persona en la que indirectament recau l'acció de llegir, de tal manera que 'el llibre' podrem 'llegir-li'l', 'això' podrem 'llegir-li-ho', i 'llibres' també podrem 'llegir-li'n' molts.

Té igual que el complement substituït siga persona o cosa: el llibre el portem a l'escola, pero al nostre fill o nebot també el portem a l'escola (no "ho portem"). I ull, perque el castellà no és bon conseller en molts casos: al nostre veí, podem saludar-lo, ajudar-lo, felicitar-lo o convidar-lo, pero no "saludar-li, ajudar-li, felicitar-li, convidar-li", expressions incorrectes encara que es senten més de lo recomanable.

Espai també en el 'ne': obligatori en frases com 'ne tinc dos', a on substituïx l'objecte omés, siguen pomes o peres, pero totalment prescindible si explicitem l'objecte: 'té quaranta anys' o 'ne té quaranta', pero mai "ne té quaranta anys". I ull també en el 'se': u que es cuina la paella a sí mateixa, 'se la cuina', pero si la cuina per a un atre, 'li la cuina', encara que en castellà 'se la cocine' en els dos casos.