Pregant

VICENT RAMON CALATAYUD

Resulta sempre més elegant pregar que exigir. Pot ser grau de civisme més elevat. Dic açò davant d'unes camisetes -no samarretes que és cosa peluda i roba de pastor- perque veig estes prendes que l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana confecionà sobre punt blanc, serigrafiant damunt el clam «m'enchisa ser ilegal parlant valencià normal. Che, yayo, chiquet» simulant veus eixides de boca. Solem lluir-les quan celebrem el dinar del mig any els membres i amics de la AELLVA.

¡Cóm de dura és la trista realitar...! La que estem patint, quan l'esperpent idiomàtic acatalanador nos parasita, anulant el raonar normal. Se vendria millor la reacció irada, pero nosatres estem més per l'ironia i preguem pel trellat. Per no tindre, ni poc ni gens de trellat, ve sent el vici de rebujar les solicitus d'ajudes oficials, en diners de tots per a l'us del valencià, a les institucions valencianistes, per ser-ho. Lo Rat Penat i la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, des de sa fundació centenària, consagrades a l'ensenyança i divulgació de la llengua valenciana. Tot per no usar mirall i dir espill; servei i dir servici; aquest i dir este; avui i i dir hui; tarda i dir vesprada; endavant i dir avant; nen/noi i dir chiquet; sarrampió i dir pallola; àvia i dir yaya... en un espinós rosari que denúncia l'anormalitat en la qual estan adoctrinant per la Llengua, cap a la subordinació, preparadora de la follia, separadora històrica i anexionista d'oportunitat.

Per a que els responsables tinguen qué remugar -en catalino igual que en castellà, acció que fan les ovelles per la nit, remastegant lo ya engolit pel dia- el prec: que observen el dret dels parlants; que no nos discriminen arbitràriament baix normes forasteres. A vore si lo del govern, càrrec, cartera... vell/novell, pensa en els governats: valencians normals. No panques.