Pirotècnics i coeters

ÒSCAR RUEDA

El passat dimecres tingué lloc una interessant taula redona en representants de tres de les principals empreses pirotècniques valencianes. Coorganisada pel Casal Bernat i Baldoví i l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana, en ella es reflexionà sobre el passat, el present i, especialment, el futur de la pirotècnia valenciana: com a art, com a cultura i com a tradició del nostre poble, íntimament lligada a les manifestacions festives.

Més allà del tòpic sentimentaloide i de la foto fàcil del polític de tanda, els nostres coeters mostraren la realitat d'un dur present i un futur enormement incert. El canvi en les costums festives de la nostra societat ha fet mossa en este camp: són abundants els casos de tradicionals events pirotècnics que, a lo llarc de la nostra geografia, han minvat en magnitut els últims anys o directament han desaparegut. Víctimes de la crisis pero també d'una deriva festiva cap al menjar, el beure i el transnoctar, que cada volta troba menys motiu per a 'gastar' en divertiments més castiços, clàssics i constructius. A mida que alvançava la tertúlia érem més conscients de fins a quin punt la pirotècnia valenciana adolix de mals similars als d'uns atres 'oficis' tradicionals íntimament lligats a les festes, com els artistes fallers. Uns oficis filosòficament elevats als altars, inclús per mig de declaracions patrimonials universals, pero que troben, a parts iguals, un desconeiximent creixent per part de la societat i una incomprensió per les administracions públiques que supostament deurien fomentar-los i protegir-los.

En estos casos sempre sorgix el mateix dilema: a ón fixar el llímit entre la sana competència entre activitats empresarials que es desenrollen en una economia de lliure mercat, i la necessària protecció cap a unes manifestacions culturals que són molt més que un pur mig per a guanyar diners. Pero pareixen justes reivindicacions com la rebaixa del 21% al 10% en el IVA que correspon a una activitat innegablement artística com la pirotècnia. O el canvi en els concursos de les administracions públiques per a la contractació d'espectàculs pirotècnics -en massa casos, lligats exclusivament a la baixa econòmica- en resultats indesijats com una merma en la calitat dels montages o, lo que és pijor, un dopage encobert pel pirotècnic, que posa de la seua boljaca lo que 'falta' per a alcançar un mínim acceptable per a les exigències d'events emblemàtics. Per no parlar d'una reglamentació europea que ignora les nostres tradicions, a la que es suma incomprensiblement una segona normativa espanyola que dificulta en gran mida l'activitat de les empreses. Pirotècnics i públic clamaren per l'unió del sector com a pas previ a una necessària interlocució en 'els que manen': un procés en el que contaran en tot el nostre soport. Com diríem a la manera clàssica: «¡Senyor coeter, pot escomençar la disparà!»