PARLEM DEL CATÓ I LA PISARRETA

MANUEL CASAÑA TARONCHER

La veritat és que no sé cóm començà a deprendre les primeres lletres el meu besyayo, pero lo que sí els puc dir és que sabia llegir i, sense comprar-se mai el diari, el llegia. O be, de matí, anant a la barberia de Tomàs o al cassino Musical per la vesprada, sempre que no haguera partida de pilota en el trinquet. Lo poquet que caminava -coixin coixan, puix ya tenia més de 90 anys- era cap a on he dit, ya que ni a missa anava els dumenges. En descàrrec solia dir que era massa vell per a tindre pecats, pero que als als jòvens els calia anar a l'iglésia per a que el senyor retor els aconsellara. Perque la tendra edat sí que està en perill de fer alguna que atra maldat. "Els vells ni per al be ni per al mal, forces tenen -dia-. I penen ses culpes tenint molts alifacs."

Yo sí que recorde cóm comencí a conèixer les lletres. Primer, en casa. Després, en l'asil de les Franciscanes de Moncada. En vindre la república i guerra (1936-1939) aní a l'escola pública. Allí, quan no teníem en les mans un cató era una pissarreta. (Cató de Saturnino Calleja per a saber les primeres lletres que se publicà en 1922 i durà, per als menuts- fins la fi de la guerra civil ya que inclús en aquells dies bèlics els chiquets que no anaven a l'horta no faltaven en l'escola.

Recorde també que, llavors, uns duyem pissarra blanca i escrivíem en negre, i, atres, pissarreta negra i escrivien en guix blanc, tot allò que el mestre solia posar sobre el tauló gran per a que estudiarem corrent lo que ell hi havia escrit o ferem algunes operacions matemàtiques: sumes, restes, multiplicacions, divisions... perque, ben poquet de temps després, ho borrava i preguntava per curiositat, es dir per vore si ho havien entés i memorisat. I en el cas de que no, com tenia en la mà quan no un regle un punter, pegant-te un colp senties la coentor per no recordar. Dies tinguérem en els que ni llibres hi havia per les aules, puix acabada la guerra els mestres no sabien lo que tenien que ensenyar. Pero això sí mai mancava matèria per a ensenyar, cançoneta que adependre i eixercici que realisar a fi de que anàrem creixent coneguent bones llectures, rebent nobles consells morals, normes d'higiene i d'urbanitat per a ser, en conseqüència homes de profit en avant.

Contenido Patrocinado

Fotos

Vídeos