Normal

VICENT RAMON CALATAYUD

Atenga ¿és vosté normal? ¡No mane Deu! a mi m'agraden les dònes». Este comentari que resultava graciós en el sigle passat, ya no estranya hui. Toca, com si no hi havera més 'orgull' que refregar, radiat i televisat, en el que peixcar patents de normalitat, que en exclusiva l'esquerra esgrimix. Quina absència de trellat i principis destinar tants diners públics en subvencionar i exhibir lo més baix d'unes preferències sexuals que són respectables per la majoria dels humans, pero que ya cansen per l'inoportuna desmesura. Quan tant hi ha que traure a descarregador, tant de mal que remeyar, tanta gent sense consol... fomenten la mala educació, lo bròfec com a normal.

Eixe sarcasme, per a la norma, eixe peixcar en l'oportunisme i la moda, pels del pensament únic, que han sabut empeltar a l'aroma suposta de lo esquerrós, la fantasia del pancatalanisme, també beu en un animalisme trencador, en un feminisme egoiste i en tot lo que ajude a socavar un mínim d'orde. Fins que arriben a tindre la paella pel mànec. Podem observar quines han segut i són les pijors dictadures, acumuladores de por, fam, persecució al diferent... Igualen a la societat al nivell de zero. Excepte als mandamassos.

I com lo que em cou és Valéncia, direm, si nos escarnixen en la normalisació preguntant-nos: «atenga ¿vosté raona o escriu nurmalitzat? ¡No mane Deu! Yo com sempre, valencià». Ara podem riure, per a no plorar, pero recordem, en les primeres eleccions quan tot fea pudor catalino i els partits 'progres' es gastaven en propaganda diners que no tenien. 'Contra l'atur' clamaven i el personal es quedava en la boca oberta. Clar que en castellà 'atorado' significa embarrerat i per això entenia qui es calfara el bolo, que devien referir-se a la desocupació, que per comoditat es diu 'paro' i des d'aquell temps ya sabem a quins despropòsits acacen, pervertint la norma. A que suspenguen en "valencià-no" als parlants de la Llengua valenciana.