En nom-dedeu

Estes són les formes dels qui s'òmplin la boca en defensa de l'igualtat i drets de la dòna. El tal individu, membre de Compromís i de l'esquerra pancatalanista, és un clar eixemple de la demagògia populista d'este partit.

¿Acàs no se mereix el mateix respecte i consideració una dòna siga del partit que siga? ¿Cóm és possible que la reivindicadora Sra. Oltra, abanderada dels drets de la dòna, defenga lo indefendible i tinga una vara de medir diferent si se tracta dels seus?

No és suficient la dèbil disculpa que ni tan sols ha segut personal a l'ofesa. Si Compromís no cessa a eixe provocador hi haurà que dir-los que mai tornen a obrir la boca quan de defendre a la dòna se tracte. El camí mamprés per este difamador i pels que comparen a la dòna en els símis a soles mereixen que els enviem al seu hàbitat natural que és d'a on procedixen.

Nom-dedeu, «aunque la mona se vista de seda, mona se queda» i qui a ferro mata...