De Maria, nom i festa

VICENT RAMON CALATAYUD

El més de setembre valencià. És ara quan tornant d'escola, van els chiquets a buscar el caliu matern, també els Valencians que -respectant a tot lo món- creguem en la Mare de Deu, en este més nos acostem a Maria i la festegem popularment. Escric en divendres, vespra del 8, i celebració de les advocacions marianes a les imàgens trobades. En el Regne de Valéncia: les del Remei, en Alacant o en Chelva, Utiel... La Mare de Deu del Rebollet d'Oliva, De Montiel en Benaguasil, de Sales en Sueca: la més antiga en El Puig, la de la Salut en tot l'esclat folclòric d'Algemesí, les de La cova Santa, Esperança i Loreto, darrere de les quals venen les entrades de bous i cavalls tan emocionants en Sogorp, etc., afegint el localisme o pio títul al Dolç nom de Maria, del dia 12. Per supost que me n'aprofie per a felicitar a totes aquelles batejades en els noms que estos dies engloben. També desijar als pobles i gents que les tenen per patrones, les millors festes, perque estes són motiu de retrobar-se les famílies, de fer extraordinaris que nos lliuren de la rutina, cultivant l'arraïl, reviscolant les tradicions.

En assunts de celebracions i festes els valencians les apreciem i gogem com a descàrrega emocional; al preparar-les de brestreta i espletar-les al màxim, anem situant-les en temps remat de collites... com la moda dels moros i cristians, tan colorista, disfrassadora, de trons i músiques, s'escampa, des dels reductes montanyosos a les plages i encanta als turistes.

Bo seria per a la bona gent que la Mare de Deu i les seues festes nos estalviaren de maldecaps i depressions; que les ganes de viure-les en especial ilusió, nos revinguen en inocent candor. Bonico que ho conseguírem, al manco en l'imaginació. Més que res perque el món d'adults que nos està tocant viure, en durs rosegons, costa massa d'engolir.

Fotos

Vídeos