L'Albufera, ni regalies ni assignacions d'aigua

WILLIAM COLOM BIÒLEGENGINYER D'INVESTIGACIÓ A LA UNIVERSITAT D'UPPSALA (SUÈCIA) I MEMBRE DE LA COMISSIÓ DE TERRITORI D'ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ

Molt interessant la notícia publicada el 29 de juliol a LAS PROVINCIAS sobre la quantitat d'aigua que allibera la modernització de la Séquia Reial del Xúquer: 178 hectòmetres cúbics! Això és molta aigua, 178.000 milions de litres! De fet, la depuradora de Pinedo, que tracta les aigües residuals de València i 17 municipis de l'àrea metropolitana, tracta uns 120 hectòmetres a l'any. I això vindria ser, grosso modo, tota l'aigua que consumixen els habitatges d'eixos 18 municipis. Però, és encara molt més que això. És una vegada i mitja l'aigua que tracta la depuradora de Pinedo!

Atés el greu «dèficit estructural» que patix el sistema Xúquer, és una quantitat d'aigua molt important. Este dèficit és l'eufemisme tècnic que s'empra per a parlar de la greu sobreexplotació que patix el sistema Xúquer. És la quantitat d'aigua que li falta al sistema per a poder abastir totes les demandes, siguen legals o alegals i il·legals (sense la corresponent concessió). Parlem de 245 hectòmetres cúbics/any, segons el Pla Hidrològic del Xúquer 2015-21.

I tot això sense tindre en compte les necessitats ambientals del sistema, que no han sigut mai totalment estimades. Necessitats ambientals que, d'acord a la normativa estatal i europea, cal garantir abans de repartir el primer litre d'aigua per a aprofitaments humans. Però, ací s'ha repartit tota l'aigua, i més, del sistema i ara cal recuperar-la si volem mantindre vius els rius, les marjals i la resta d'ecosistemes aquàtics.

No es tracta de «posar importants cabals a disposició de l'Albufera», com afirma Juan Valero de Palma en la notícia publicada a Las Provincias. Parlem de tornar al sistema allò que històricament se li ha detret. Perquè no és el mateix posar cabals a disposició de l'Albufera, com si es tractara d'un regal, que recuperar els cabals ambientals fins ara vulnerats.

Però, a més a més, els importants estalvis anunciats no tornen directament al sistema per a reequilibrar-lo. Només una molt xicoteta part es «regala»: 4 hectòmetres ara i fins a 30 en el futur. Sobre la resta es retenen els «drets» per a negociar amb ells en contra de la normativa, que estipula que les concessions venen a ser una mena de drets a precari. És a dir, es té el dret a aprofitar el volum atorgat sempre que el sistema dispose dels recursos hídrics necessaris per a assolir eixe volum.

Els «volums excedents», als quals fa referència Juan Valero, no existixen. Són realment excessos de volums d'aigua extreta. L'aigua, recordem, és un recurs públic que es repartix per a diferents activitats com el regadiu o la indústria. Però, este repartiment no pot vulnerar la pervivència dels mateixos sistemes hídrics. Tanmateix, sembla que esta última condició, de pur sentit comú i recollida en la normativa, no hi ha interés a recordar-la.

Per això hem arribat a l'actual situació de «dèficit estructural», una situació que només solucionarem retornant als sistemes naturals l'aigua que era seua. No són ni regalies ni assignacions. És el deute que tenim pels recursos hídrics sobreexplotats.