A la fira

VICENT RAMON CALATAYUD

Valéncia és terra de fires, ya se sap. «Entre les glòries i les reboliques dels quaranta anys postrers del sigle XIX brilla la fundació de LAS PROVINCIAS, refermant una naixent classe mija; la creació de Lo Rat Penat, fent doctrina lliterària; l'Ateneu Mercantil, donant casa social als comerciants, majorment als dependents de botigues i entre tots feren pàtria. Un ambient en el qual i pel comerç, les seues famílies anaven cap a la benestança...». Me reescric sobre lo que vaig llegir, novembre del 2014, en Sant Miquel i els Reis dins de les XXIII Jornades dels Escritors per a seguir situant-nos en l'importància que la capital valenciana ve tenint en el comerç, milers d'anys.

El factor humà valencià feu que en 1871 s'instalara vora riu el real de la 'Gran feria y fiestas en Valencia', en Juliol i tenia a Sant Jaume com a patró central, antigament dia festiu ¿ara jaquetejat per Sant Joan? El Baró de Cortes, president de Lo Rat Penat, impulsà l'incruenta Batalla de Flors: corona de l'event festiu. Pensada pel comer, per a retindre i entretindre a la societat valenciana i no passar dos mesos en blanc de vendes, perque com s'ha dit, qui podia picava sòla al secà, fogint de basca i humitat.

Pronte tindrem els 150 anys de Fira. La desconcertada clase mija, cada volta més acossada per circumstàncies i deixada al vaivé de la globalisació, cada dia té més difícil mantindre la caseta del secà, el chalet en l'urbanisació o l'apartament més o manco engabiat en la plaja. La gent que s'aconformava en menjar-se una panolla o fer-se una orchata, mentres escoltava passejant les orquestines dels pabellons o els balls populars, hui són els emigrats. Els jóvens tenen escusa per a bufar-se en botellons i macroconcerts. Encara com la plaja és gratis. I els polítics estan entretenguts en el si, no, pot ser i a on m'ajocaré i fins a setembre, fira o lluna.