Borrar
Urgente Aemet alerta de un brusco cambio de tiempo esta tarde en Valencia

Fer-se ric sense treballar

ÒSCAR RUEDA

Viernes, 22 de noviembre 2019, 07:48

Necesitas ser suscriptor para acceder a esta funcionalidad.

Compartir

El gran Josep Bernat i Baldoví ha passat al nostre imaginari colectiu per ser l'inventor del llibret de falla o el pare lliterari de Viçanteta (la del 'virgo', clar), com a símbol màxim d'eixe humor 'verdolaga' que nos caracterisa. Pero pocs recorden la faceta política i social d'un advocat de professió que tingué problemes en 'els uns' per resultar massa 'progressiste', i en 'els atres' per ser massa 'moderat'. O siga: per dir les veritats tal i com les sentia, sense deixar-se endur per les corrents predominants del moment.

Doctorat en Dret als 21 anys, Bernat guanyaria una plaça com a juge de Catarroja en 1835, quan contava només en 26 anys. El jove advocat suecà era un autèntic assot dels governs de Ferrando VII (primer 'desijat', en els anys odiat), a través dels artículs que, baix el seudònim de 'Garrofa', publicava en 'El Mòle': la primera publicació periòdica íntegrament en llengua valenciana, en una tendència lliberal pròxima al republicanisme. Pero curiosament, en 1840, una junta revolucionària destituí a Bernat de la seua judicatura en Catarroja, acusant-lo de ser «de tendències moderades». Triat Diputat a Corts en 1844 i traslladada la seua residència a Madrit, fundà allí un semanari, 'La Donsayna', escrit també en valencià, puix anava dirigit als valencians que vivien en la capital de l'Estat. Fon en eixa publicació, el 8 de decembre de 1844, a on deixà escrites algunes reflexions que, cent setantacinc anys més tart, sorprenen per la seua depriment actualitat. Les transcrivim respectant la seua ortografia original:

«Cuant un español diu, la nasión está muy mal, vol dir que á éll no li vá masa bé. Cuant atre diu, ahora ya van bien las cuesas, la nasion está tranquila y bien ormechada, vol dir que éll no va roder y ha clavat la ungla en algun bon estofao. Cuant un atre diu, la patria es feliz, vol dir que la seua pancha está plena, perque pancha y patria es tot ú. Així está vist en este gran bodegó, que el tindre dinés, es ser gran home, es ser honrat; y no tindre dinés, es no tindre honra; per aixó se veu á cada trico, que el que té sis mil quinsets de sou al añ, gasta sis mil duros, y el que té sis mil duros gasta sis millons. Asó, que en totes les parts del mon voldria dir robo, en España vol dir honra. ¿Qué tal? Tot el orde y la moralitat de la época o de estos temps, consistix en voler tot lo mon ferse ric sense treballar. Les consecuensies ya les podrán vore desde ara els españols que pensen algo, si es que hiá algun español que algo pensa».

Bernat i Baldoví concloïa el seu raonament en una dècima lapidària: «Enchamay, tú, Sueco, trates / Que á la política aplegue, / Que malaixc y renegue / D'esta nasió de Pirates. / Y per aixó el Rosiñól, / Com Diógenes agarrat / En la llantérna ó faról, / Va buscant un hóme honrat / Per lo mon en un cresól, / Y encara no l'ha encontrat».

¿L'encontrarem alguna volta?

Reporta un error en esta noticia

* Campos obligatorios