El dialecte portugués

ÒSCAR RUEDA

El valencià Gregori Mayans (1699-1781) fon el màxim exponent de l'Ilustració espanyola del sigle XVIII. En la seua obra 'Orígenes de la lengua española', Mayans realisà un interessant estudi sobre l'orige i caracterisació de les llengües peninsulars, que l'erudit classificà en tres grans grups (hui diríem «diasistemes»): el castellà (hui «iberorromànic»), el vasc, i el «llemosí» (hui «occitanorromànic»o «iberromànic oriental») en el que quedava englobat el valencià.

Crida l'atenció, en l'obra de Mayans, la consideració del portugués com a dialecte del castellà. L'estudiós afirma que encara que el portugués «es dialecto distinto del castellano, es tan conforme a él que, si uno abre un libro portugués sin saber que lo es, suele suceder leer algunas cláusulas creyendo que es castellano». En la seua correspondència se troben també numeroses referències ad esta concepció dialectal del portugués: «En portugués, por ser dialecto de la lengua castellana...», afirma Mayans en una carta datada en 1744.

Una visió que, per a l'época i per al concepte que llavors se tenia de «llengua» i «dialecte», no era en absolut descabellada. D'acort en Lázaro Carreter, l'idea de que el portugués i el castellà eren dos varietats d'una mateixa llengua fon dominant fins a mitan sigle XVI. A partir d'eixe moment escomençà a reconéixer-se que portugués i castellà eren dos llengües independents i en peu d'igualtat, si be es pensava que les diferències eren més de pronunciació que d'estructura. Per eixemple, en la 'Gramàtica' de Lovaina de 1559 s'afirmava que la «lengua vulgar de España» se parlava en Portugal, i «aunque la lengua Portuguesa tiene tantas i tales variedades en algunas palabras i pronunciaciones, que bien se puede llamar lengua de por sí: todavía no es apartada realmente de aquélla, que io llamo vulgar, antes son una misma cosa... salvo que la Portuguesa se paresce algo mas con la madre de entreambas, la lengua latina».

Mayans, ademés, considerava que el gallec, actualment reconegut oficialment com a llengua distinta del portugués i del castellà, formava part del portugués, per motius extrallingüístics: «El portugués, en el qual comprehendo el gallego, considerando aquel como principal porque tiene libros y dominio aparte, i dejando ahora de disputar quál viene de quál...».

Per a sòrt dels portuguesos, mai el nacionalisme espanyol ha considerat la possibilitat d'argumentar que el portugués és un dialecte del castellà, com a pas necessari per a reclamar l'anexió de Portugal a una hipotètica 'Gran Espanya' (a la que, per cert, Portugal pertanygué en alguna época històrica). Tampoc els gallecs han hagut de patir pressions polítiques o econòmiques dels seus veïns del sur per a que reconegueren una suposta 'portuguesitat' del seu idioma. Llàstima que als valencians nos hagen tocat uns veïns més irrespectuosos... i no em tiren de la llengua, perque no cal.

Fotos

Vídeos