Borrar
Urgente Centros comerciales abiertos este viernes en Valencia

Desmontar el belem

ÒSCAR RUEDA

Viernes, 29 de noviembre 2019, 08:35

Necesitas ser suscriptor para acceder a esta funcionalidad.

Compartir

No caldrà que expliquem que per 'belem' entenem, com molt be definix el Diccionari General de la Llengua Valenciana de la RACV, el «conjunt de figures i maqueta de la ciutat de Belem i les seues rodalies que es monta en Nadal i que representa en lloc destacat el naiximent de Jesús en el pesebre, l'adoració dels pastors i dels reis d'orient, en alguns casos l'anunciació als pastors, la fugida a Egipte, el castell del rei Herodes i diversos aspectes de la vida d'aquella época». 'Montar el belem' (en la seua accepció lliteral) és, precisament, l'acció de colocar, en un lloc més o manco preeminent d'una casa o d'un lloc públic, eixe conjunt de figuretes, arbres, casetes i montanyes de suro que tanta tradició té en les nostres terres.

Provablement degut al trastorn i confusió que sol produir-se en el moment del montage (normalment realisat en família i en participació d'individus de totes les edats, en modificació afegida de mobiliari i decoració per a poder instalar la representació), és per lo que la frase ha derivat, en un sentit jocós, per a referir-se a una situació de desorde, desconcert, rebombori o desgavell. Un servidor té un molt bon recort infantil d'eixa tradició de buscar i obrir les caixes a on les figuretes i les casetes s'havien alçat l'any anterior, i del treball de composició que requeria el seu montage complet, incloent els inefables rius de 'paper de plata'.

Una tradició per als majors i un joc entretengut per als menuts, que segons cases i casos pot tindre una major o menor solemnitat i significació religiosa pero que, en qualsevol cas, forma part, indubtablement, de la nostra cultura popular immemorial. Com igualment 'tradicional' resulta que el belem sobrevixca més dies de lo previst a la nit de Reixos... donada la generalisada inapetència (tant infantil com adulta) en desmontar i tornar a alçar en l'armari tota l'escampada que ha ocupat una taula de casa durant dos semanes.

Per això sorprenen reaccions extemporànees com la de Xavier Rius, portaveu de Compromís en la Diputació de Valéncia, que ha tildat de «boato y pompa» el montage, promogut pel president provincial, Antoni Gaspar, d'un belem artesanal en el pati del palau de la Scala; aduint que l'iniciativa trenca «el principi constitucional d'aconfessionalitat». El problema de coherència en un partit que s'autonomena valencianiste i defensor de les manifestacions culturals pròpies ve quan eixe mateix arranc llaiciste no es té en unes atres manifestacions igualment honorables, o quan simultàneament organisa (en gran èxit, per cert) una exposició sobre la Mare de Deu dels Desamparats en el MuVIM. Be pel president, que demostra una volta més que una cosa és la pròpia i respectable ideologia, i una atra saber governar per a tots, en una mescla de pragmatisme, rectitut i mà esquerra, respectant tradicions populars que cada u interpreta i viu en llibertat.

Reporta un error en esta noticia

* Campos obligatorios