El desconeiximent per bandera

ÒSCAR RUEDA

Un any més hem passat les celebracions del Nou d'Octubre, pareix que en més tranquilitat que en edicions anteriors. Pero lo que per desgràcia continua és el desconeiximent sobre la nostra història i els nostres símbols. Que és tant com dir, el desconeiximent sobre els nostres orígens com a poble: una amnèsia colectiva que s'escampa sense solució aparent.

Una involuntària alegoria d'eixe desconeiximent la constituïx la foto de l'acte institucional celebrat en el Palau de la Generalitat. En un marc incomparable i simbòlic com el que més: el Saló de Corts, presidit per les pintures murals de Zariñena, que daten de 1592 i representen als «deputats de la Generalitat del Regne de Valéncia», com se pot llegir en les mateixes pintures. Pero entre tanta solemnitat i protocol, el donyet del desconeiximent encara trobà una oportunitat per a fer de les seues: si nos fixem en les tres banderes oficials (la valenciana, l'espanyola i l'europea) que presidien l'acte, observarem que el rat penat que necessàriament deuria haver rematat el pal de la Real Senyera (si esta es pretenia representar en tota la seua plenitut simbòlica), estava colocat... sobre la bandera europea.

Està clar que d'una anècdota jocosa no es pot extraure una conclusió generalisada. I sí: tal volta no és recomanable l'obsessió pels símbols de la que adolixen uns atres pobles (com el nortamericà, que inclús té un procediment estrictament reglat per a plegar la bandera de 'les barres i estreles'). Pero u creu que certa formació generalisada, puntual i simple sobre matèries bàsiques de la nostra història en el moment oportú nos estalviaria discussions, malentesos i manipulacions. No es tracta de saber recitar de memòria la cronologia dels reis de Valéncia, pero sí de tindre unes nocions clares sobre fets centrals de la nostra història simbòlica. Que per eixemple, ad estes altures de la correguda, alguns 'sabuts' encara atribuïxquen el 'blau' de la Senyera a Franco, al color de les camises falangistes o (esta teoria m'enchisa especialment) a l'obra creativa anònima d'un funcionari desconegut que cosí el dosser d'un llit a les barres d'Aragó, només pot deure's a dos coses: deixadea patològica, o interés especial per part d'alguns en que la desinformació i l'intoxicació siguen la tònica general.

Per això, al pròxim que els diga que el blau és un invent de fa quaranta anys, mostren-li les representacions gràfiques esplendoroses de la nostra bandera, ya des del sigle XV (no els serà difícil trobar-les en internet) i deixen-li clar a continuació que, de la mateixa manera que la corona de l'escut de Pere el Cerimoniós (hui ensenya oficial de la Comunitat Valenciana) descansa sobre una tela blava (u dels símbols aragonesos, base de la creu d'Íñigo Arista), igualment ho fa en la bandera. Just per baix del drac-rat penat que remata tant escut com bandera. ¿A que ara els quadra més?