Borrar
Lotería La Lotería Nacional de este jueves riega Valencia con miles de euros: cae parte del primer premio y el segundo íntegro

NI CÀNTERS, NI COSSIS, NI LLIBRELLS

MANUEL CASAÑA TARONCHER

Viernes, 20 de julio 2018, 11:45

Necesitas ser suscriptor para acceder a esta funcionalidad.

Compartir

Trobe, perque han desaparegut o estan amagats i oblidats en algún racó i no els veig. Cànters que servien per a guardar l'oli i l'aigua, i cossis per a poder fer la dòna la bugada. Peces de ceràmica valenciana que ya aparegueren procedents dels segles VI i IV a. de Crist.

El llibrell era un recipient baix, de parets grosses i molt resistent als colps. Servia per a llavar les escudelles, per a feindre la farina, per a pastar-la, i també per a posar l'aigua al sol i poder-se banyar en aigua calenteta. O tíbia que era molt més apetible per a llavar-se baix la parra o la figuera del corral. Llibrells, cossis i cànters que ne teníem per ací, abondants, fabricats per molts pobles de tot lo regne de Valéncia. Igual en Manises com en Agost (Alacant) on, en ceràmica eren especialistes. Poblet, el d'Agost que, segons Cavanilles, pel temps dels 'moros', tenia 80 famílies i quan ell hi arribà se contaven per 440 i, hui en dia, crec que tindrà prop dels 5.000 habitants o més. Allí es feyen cànters, botiges, plats i, també, atobons i teules. Tenia onze cantereries i, fa poquet, només que tres. Pero seguixen treballant el fanc en art, com en ganes la seua terra, eixa que els regala un bon raïm de taula i unes armeles de les millors que es puguen vore pels mercats. Aixina que, com ya no s'usen tant els cànters i els cossis, no passa tan a sovint pels pobles el apanyador de cossis i llibrells com ho feya abans. I, ara, copie a Verdegàs qui conta, un poc, l'ofici d'apanyador.

«Venien apanyadors pel carrer... Mo se rompia un cossil i l'apanyaven. Venia el tio eixe i li possava unes gafes de ferro. Tot el buit que s'havia ubert aixina en dos trossos i te l'apanyava. I un llibrell d'escurar tamé, puix escuràvem en llibrells d'eixos d'obra, d'Agost, que tamé mo se rompien. I diem els guardarem i que l'apanyacossis que l'apanye».

Pero hui, com lo que se bada i trenca se tira, no passa l'apanyacossis. Adés, se guardava la cadira coixa per a quan passara el cadirer; la granera desgrenyada per al granerer; el paraigües de vareta trencada per al paraigüer i gavinet i tisores que no tallaven per a l'afilador. Eixe que chiulava i dia: «Ya ha vingut l'afilador. Afile, tisores, navaixes i gavinets».

Reporta un error en esta noticia

* Campos obligatorios