La brasilada

La brasilada
Monil Andharia
MIQUEL ESTELLÉS I BARAT

De bon matí ma yaya Angeleta ya està bregant pel corral; ha donat de menjar a les gallines i als conills. És hivern, i ara toca encendre la conca; tot un ritual. Aboca el carbó nou fins formar una montanyeta en eixe utensili al que en atres llocs nomenen braser. Cobrix la montanyeta de boges seques i bota fòc. Els carbonets que estan en contacte en les flames s'encenen i les purnes es disparen anàrquicament en el seu suau crepitar, pero no passa res, la yaya ho té tot controlat. Ara toca, una volta consumides les boges, aventar sobre la conca per a que es conforme una bona brasilada. És el moment adequat per a portar l'atifell, prenent-lo per les dos anses, fins al redolí del tendur. Baixats els faldons, la calor pren possessió en aquella covarcha de tela a on les cames i els peus i en ells tot el cos, combatran el fret de l'hivern. Sí, pareix perillós, pero mai ha passat res en ma casa, tot és qüestió de control i trellat. No, el ritual de l'encesa no és l'únic. Ara toca mantindre el fòc encés durant tot el dia, i açò requerix un atre cerimonial. De tant en tant s'ha d'anar apartant la cendra que ofega el fòc i apretar en la paleta (una com la que s'utilisa per a fer la paella) les brases que encara no s'han consumit i, si cal, afegir més carbó per la perifèria.

Encara que ya vaig tenint edat d'açò, no estic contant-vos batalletes d'époques enyorades. Tot este preàmbul ve perque veig una actitut derrotista entre el valencianisme (per a mi és aquell que té un sentiment autoctoniste de la seua cultura i llengua, sense dependències de paternalismes foràneus). Pero eixe derrotisme deu tindre en conte que mentres hi ha fòc, mentres queda brasilada, no està tot perdut. I brases ausades que n'hi ha. ¿Que cóm sabem si som carbonet encés? Des del moment que yo em plantege este tema estic encés, si estiguera apagat ya no em preocuparia gens ni miqueta, no hi hauria tema. No dic que no hi haja motius per al desànim, pero vullc donar motius, uns atres, per a l'esperança. Mentres la brasilada estiga encesa hi haurà combat contra la gelor.

I és ara quan devem entendre els detalls alegòrics del ritual que observava la meua yaya per a mantindre el fòc en marcha. Apartar cendres inútils i desilusionades que alimenten la mort d'un poble, l'extinció de l'ànima d'un poble, aquells que creuen que açò és un problema menor que cal oblidar ya. Apretar les brases que encara tenen fòc, conformant una unitat en poder de contagiar a nous carbonets que aniran afegint-se I controlar les anàrquiques purnes que ni fan ni deixen fer enfollides en el seu graciós pero efímer protagonisme saltimbanqui, pero que duen en sí un potencial perill incendiari que amenaça en enviar-ho tot a pastar fanc. Control i trellat, com he dit més amunt.

Lo que em preocupa de veres és la divisió, que les brases no vegen la necessitat d'estar ben apretades. Mireu, yo fa un grapat d'anys em deixí esta lluita totalment apagat per la falta d'unitat (Ser brasilada és dur; consistix en anar consumint-se fins a l'extinció, en l'esperança de que un nou carbonet entre en contacte i prenga el relleu, encara que la brasa humana no s'apaga definitivament només que en la mort natural). Yo me n'aní en una normativa i vaig tornar en una atra modificada llaugerament, i en un valencianisme dividit (encara més) per este motiu. No he participat ni en decisions ni en opinions sobre els canvis, per això no trobe el motiu tan important, no sé si real o no, que ha fomentat el cisma entre els partidaris de les normes del Puig (els de la segona versió i els de la tercera). Tinc gent que aprecie en els dos bandos, i als dos em dirigixc. No califique a ningú ni interprete les intencions que pogueren haver en aquell moment, yo em quede en l'urgència d'unitat per a que no nos peguen el tir de gràcia, com estan intentant. ¿De veres no ha arribat l'hora de passar fulla buscant un apretó de mans que unixca la brasilada? Yo ací estic, encés fins la mort, això sí, com diu un bon amic meu sicòlec, dosificant-me per a no ofegar-me. Vos espere a tots, ben apretadets a mi i yo a vosatros. Que tingau un bon dia.