AVESPES, MASSA, ABELLES, POQUES

MANUEL CASAÑA TARONCHER

Cert és que tenim manco abelles i, en canvi, les avespes se mulipliquen. I ne són, pel meu trocet de secà, una atra volta, de sobra. Perque, un any, sí que va minvar el seu número al passar una bandada d'abellerols que me feren bona neteja d'estos insectes picadors. Eixos, que, de nou, els tinc rondant vora piscina, pels romers i timons i a l'ombra de la garrofera. A mi, a soles, me solen picar unes cinc voltes per any. El seu revol me desconhorta. I més quan ne veig vàries juntes en dia de ponent. I és que si no ne teníem prou en les picades nocturnes dels mosquits, ara lo mateix te piquen a ple dia, vages nuet o vestit. Busquen la teua sanc; siga pel coll, orelles, mans, nas, cames i dits de mans o de peus. Aixina que per la montanya ya no me trobe tan tranquil com ahir; ni per fora ni dins de casa. Com no me veig protegit del seu fibló, per molts insecticides que arruixe pel camp i terraça a ple sol, i dormitoris, de vespradeta abans d'anar a dormir. Pero me resulta idílic i reconfortant, a lo manco literàriament parlant, quan lligc l 'Ofici de paraules' d'Anfòs Ramon i lo que diu de la montanya: «És el refugi místic de l'abella / que busca del romer el dolç contacte. / La montanya nos dona el testimoni / d'un viure ple de pau i d'harmonia... / Potser és la montanya que reposa / en un llit de tomellos junt als pins, / com una exuberant i dolça esposa / que plena de candor me riu per dins...» I en esta montanya chicoteta -que yo li dic només llometa-, que és el lloc a on passe yo dumenges i el llarc de tot l'esiu -llunt de la mar i sense cap riu prop, tinc una bassa, que és per la que se passegen les avespes per dotzenes de dia -i mosquits per la nit- i poques abelles guipe encara que romeros i tomellos els tinc a prop i ben vius. No sé si les treballadores abelles aniran per atre trocet chuplant nèctar o si la seua ausència serà deguda als neonicotinoides -insecticida mortal- va que vola per l'aire com el fungicida buscalina que les aniquila. Pero el cas es que, com els dia al principi, avespes ne tinc que me'n sobren i abelles rarament les veig entre les boges que me perfumen l'ambient i me calmen. Aixina que me pregunte un poc mosquejat: ¿es quedarem en la fel i desapareixerà la mel?

Fotos

Vídeos