40 anys d'El Piló

ÒSCAR RUEDA

Esta nit se celebrarà el sopar d'entrega dels premis lliteraris de l'Entitat Cultural Valenciana El Piló de Burjassot. Cita imprescindible per als amants de la lliteratura en llengua valenciana, en la qual s'han forjat grans autors de narrativa i teatre que, a pesar de la beligerància d'uns i l'indiferència d'uns atres, conreen el nostre idioma en la normativa de la RACV.

I hui serà un dia especial, com ho són totes les commemoracions d'un aniversari redó. El Piló complix quaranta anys des de la seua fundació en 1979: en plena ebullició d'aquella transició valenciana en la que, per primera volta en sèt sigles, se volgué discutir el nom de la terra que chafem i de la llengua que parlem, com també els colors de la bandera que nos representa a tots els valencians. Una lluita desigual entre, per una banda, una casta minoritària, fruit a parts iguals de la confusió tardofranquista i del dopage econòmic del nostres veïns catalans, i, per l'atra, d'una reacció popular espontànea, tota cor i sentiment, que volia la llibertat i l'estatut d'autonomia pero que al mateix temps proclamava que no volia canviar d'amos, sino ser ell, el Poble en mayúscules, l'únic amo del seu futur.

Un poble que pronte fon blanc de la manipulació partidista, que prengué calculadament partit electoral per una de les dos opcions. La mateixa manipulació que excità l'odi entre valencians, de les comarques contra la capital, de la província del nort i la del sur contra la del centre, dels valenciaparlants contra els castellaparlants, de valenciaparlants contra valenciaparlants. «Tot regne, dividit contra ell mateix, és destruït», diu l'evangeli de Lluc. I ausades que els valencians continuem aplicant-nos a consciència en l'autodestrucció.

Pero de tot aquell fet social, que prop estigué de convertir-se en un conflicte civil de greus conseqüències (i que encara està per relatar de manera objectiva, més allà del periodisme de combat i de l'historiografia revanchista de certs iluminats, hui sucosament premiats en les canongies corresponents), naixqueren, en moltes localitats valencianes, entitats culturals que volien fer valencianisme des de la base, afirmant la pròpia personalitat en lloc de negant-la. I eixe fon el caliu primigeni d'El Piló. En una virtut adicional: que, quan la majoria d'aquells núcleus cívics escomençaren a ser vampirisats pel partidisme polític, el Piló burjassoter se mantingué, proclamant un valencianisme que mai eixiria victoriós si no era convertint-lo en el valencianisme de tots, se fora del partit que se fora.

Hui, El Piló és llengua, pero també danses, jocs tradicionals, art, pintura, música, rondalla, cant d'estil, i una magnífica bilbioteca, i un vector cultural de primer orde que, en les naturals dificultats de tota obra humana, continuarà donant llum en la foscor, a la vora de les històriques siges de Burjassot. Per molts anys més.