Vilafamés es conegut per seu Museu d’Art Contemporani. Ara, com en altres pobles tenim dos novetats, l’ampliació del polígon industrial i un PAI amb camp de golf inclòs. El primer tema fou objecte d’un Ple Extraordinari durant el qual i a preguntes de l’oposició es va informar. Aquestos temes, plantejats com fets consumats, generen preocupació i sorpresa, especialment a la gent que pensem que Vilafamés deuria apostar por la sostenibilitat del seu territori, dels seu paisatge i patrimoni.

Una part de Vilafamés ha estat declarat Bé d’Interés Cultural per decret de 22 d’abril de 2005, aquesta part afecta al Castell i una amplia zona del casc antic, quedant fora altres espais , també, rellevants. A l’esmentada declaració, es justificava la mesura protectora amb unes linees molt significatives: “ Es tracta d’un dels conjunts històrics-artistcs de major importància de la Comunitat Valenciana, per la gran bellesa i elevat grau de conservació, així com per l’enclou paisatgístic en el qual es troba situat i on s’integra la seua singular silueta”.

La declaració de Vilafamés com BIC semblava que anava a ser un element d’impuls, de revitalització dels valors patrimonials del poble. De nou es veia possible una aposta per la cultura, per situar-se en el camí que devia haver-se seguit després la creació dels Museu d’Art Contemporani allà pels anys 70, quan Aguilera Cerni i un grupet de persones tingueren una iniciativa inèdita al nostre país. La Corporació Municipal, millor dit la seua majoria absoluta governant, sembla, però, apostar per altres interessos i negocis. Molt cridanera ha estat l’absencia de l’Alcaldia en l’homenatge a Aguilera Cerni, el qual tingué lloc el passat 1 de gener.

Cal interrogar-se cap com van coses com la projectada ampliació, i aprovada per cert, del polígon industrials amb prop d’un milió de metres quadrats, amb la destrucció d’una extensa zona de paisatge rural d’oliveres i altres arbres, o l’urbanització de la zona va cap a Sant Joan de Moró amb “hotels i centenars de xalets” amb el camp de golf. Igualment, aquestos projectes, que es presenten com el progrés i com benefici per al poble, implicaran necessitats de serveis públics que no existeixen, a més a més contaminació. També deguem recordar com l’actual polígon no compleix els requisit legals, mancarà aigua, i tot això, ens preguntem, per a què?

El que si sabem és que es compren els terrenys, que no hi ha cap criteri de sostenibilitat ambiental prevista, com l’impacte negatiu i quasi contradictori amb el BIC és més que evident. Observem com després la declaració de BIC res s’ha fet per aprofitar-lo, per informar al veïns, per generar dinàmiques complementaries.

Això del BIC ha passat com una cosa més dels forasters, la majoria municipal ignora el tema i prefereix obrir perspectives de negocis immobiliaris o del taulell. Així està la cosa. Aquesta és una conclusió que podem extreure pel moment, dic pel moment, perquè hi ha gent que pensa d’altra forma, pensant que estem a temps d’evitar el pitjor, apostant per la cultura i el paisatge.