No deurien sorprendre-nos les notícies aparegudes al voltant de la reforma de l’estatut valencià. En primer lloc, perquè no ens vénen de nou; i en segon, perquè palesen una altra vegada la reiterada estratègia del PSPV de generar il·lusions i trencar-les.

He d’admetre que vaig ser un dels molts que es van esperançar davant l’intent de rebaixar la barrera electoral, actualment situada en el 5%. I també davant la nova que plantejava suprimir les al·lusions a l’idioma valencià, eixe estrany concepte que ningú amb dos dits de front ha encertat encara a explicar-me amb un mínim de criteri. Per un moment, vaig creure’m les bones paraules del PSPV. Però finalment, aquells qui es fan passar per socialistes no han pogut resistir la temptació de mantenir-se fidels al desgavell cultural i democràtic que perpetua el nou text, ja pactat.

Han decidit continuar amb la seua tradició llargament consolidada de menysprear la gent que s’estima aquest país. Tampoc el PP, evidentment, ha col·laborat a millorar la situació, clar està. Però ves per on que el PP no ha enganyat ningú, ho ha tingut ben clar des d’un principi, ha restat sempre fidel als seus seguidors, per molt franquistes que puguen ser.

El negre panorama, per a variar, el pagarem els mateixos de sempre, aquells qui ens resignem a ser llegits en una columneta com aquesta. L’hàbil maniobra del PSPV, o PSOE pur i dur més aviat, deixarà frustrats de nou milers de valencians; ensorrarà, per descomptat, qualsevol remota possibilitat de canvi al 2007 i, en definitiva, enfosquirà un poc més el protagonisme de Pla. Sens dubte, alguns deurien preguntar-se per què mantenen als socialistes en certs ajuntaments, entre ells el de Sagunt, sens dubte. No estaria de sobra que es revisaren els pactes signats.

No crec que calga dir la meua opinió particular al voltant de tot el que s’ha esdevingut en la reforma. Si ho fera, de ben segur que no em deixarien col·laborar més en un mitjà de comunicació. Espere que els lectors que han arribat fins ací se la imaginen.