Saltar Menú de navegación
Hemeroteca |
RSS | ed. impresa | Regístrate | Miércoles, 22 octubre 2014

Más Actualidad

02.08.09 -

Cerrar Envía la noticia

Rellena los siguientes campos para enviar esta información a otras personas.

Nombre Email remitente
Para Email destinatario
Borrar    Enviar

Cerrar Rectificar la noticia

Rellene todos los campos con sus datos.

Nombre* Email*
* campo obligatorioBorrar    Enviar
Els nostres majors sempre ens parlaren i contaren històries de bandolers a les nostres comarques; ara, un estudiós, Manel Arcos, ha dedicat temps i treball al cas del bandolerisme a la Governació de Dénia, en concret a la serra de Mostalla, durant el període de 1806 a 1839, i , aleshores, he tingut l'ocasió de llegir el seu llibre , publicat per la Universitat de València (Manuel Arcos, 'La senda del lladres, bandolerisme als voltans de la serra de Mostalla'), en el qual ens detalla amb rigor les accions dels roders en una part del nostre territori, així com, també, la duríssima repressió exercida per part de l'exèrcit i la justícia.
La nòmina dels bandolers, o lladres, és molt ampla, i les causes de la seua acció tenen molt a veure amb la situació de misèria què es vivia. Tanmateix, cal remarcar el seu paper durant l'ocupació de les tropes franceses com guerrillers 'patriotes'.
El bandolerisme valencià presenta les seues peculiaritats, sorprén el grau de violència que es vivia a les nostres no fa gaire temps, amb molts homicidis i accions violentes. L'autor contextualitza els fets amb molt de detall i rigor, durant un període dominat per l'absolutisme monàrquic, enmig d'una gran crisi econòmica. Dénia era el centre polític i militar des del qual es governava una gran extensió de pobles, tals com Oliva, Pego, Pedreguer, Gandia, Potries, Ondara, Orba, Parcent, Bellreguard, Sagra, la Vall de Gallinera, Guadalest... i des de l'esmentada Dénia i València es comandava l'acció militar.
En un escrit de les autoritats es deia com estava assabentada la justícia de «los notórios robos, muertes e insultos que se observan en los pueblos de esta governación... por la cuadrilla de malhechores y foragidos que les infestan en perjuicio de la sociedad politica, y tranquilidad de los honrrados vasallos del Rey».
L'autor ha centrat el seu treball en un espai determinat, unes serres i voltants. Així i tot, el text dona una imatge molt curiosa d'aquell, passat de violència, no tant distant del present. Els nostres paisatges, com Sagària, el Montgó, la Gallinera, la Falconera, el Buixcarró, etc., van ser l'escenari de l'enfrontament entre pobres i rics, entre bandolers i militars. Alguns noms dels bandolers son cridaners: el Tramusser de Benirredrà,el Coix de Gandia, Palmeret, el Mut, el Frare del Barranc, el Seguinet, el Rajoler d'Ador, el Valent...
Segurament la lectura del llibre pot recordar fets que la tradició oral ha conservat; tanmateix, ens aproxima a un relat històric molt interessant i que ens situa en una societat en transició del antic règim, amb uns conflictes socials propis de les contradiccions del sistema senyorial, al cap i a la fi el bandolerisme és el resultat del conflicte entre pobres i rics. Especial consideració cal fer sobre la duresa de la repressió del bandolerisme, tractat com una qüestió quasi militar, amb execucions exemplars sumàries als carrers dels nostres pobles. Una lectura força curiosa.
Opina

* campos obligatorios
Listado de comentarios
Vocento
SarenetRSS