Borrar

DE PLATGES, TEMPORALS I MEMÒRIA

JESÚS E. ALONSO HISTORIADOR

Sábado, 18 de febrero 2017, 00:30

Necesitas ser suscriptor para acceder a esta funcionalidad.

Compartir

Cada any, a cada temporal de tardor, ens capbussem en una escandalització farisaica: oh! quants passejos marítims destruïts; quantes platges sense arena; quants xalets tocats per l'aigua!! Fins i tot, encuriosits, ens acostem per veure de prop la col·lecció de desastres.

Els pobles i les persones tenim una escadussera i feble memòria històrica. A penes recordem o ens adonem que poblacions com Piles, Miramar, Guardamar o les mateixes Gandia, Oliva i València s'han originat a una distància prudent de la mar. Les primeres, a més a més, damunt d'un escaló o marge gros. I tot això no precisament per casualitat sinó per l'experiència que dona el temps i perquè entre aquests nuclis i el mar hi ha zones físicament inestables i inundables: bé siga pels rius, els marjals o el mateix mar i una restinga d'arena sempre mòbil i canviant.

Una altra cosa són nuclis com Cullera o Dénia, implantats des de la seguretat i solidesa d'una muntanya o rocam a vora mar. Cal recordar, també, que fins i tot el turisme platger que va començar al segle XIX i es consolidava en el XX no sempre s'ha fonamentat en construccions d'obra. Amb saviesa, els empresaris del turisme que explotaven balnearis i cases de bany sabien retirar-se a temps.

L'any 1899, Silvestre Furió, un empresari de la Gandia de l'època (que va construir, també, el teatre Serrano), en acostar-se la temporada de banys, va decidir de muntar un balneari a la platja de Venècia, plaçada entre la desembocadura del Serpis i el mur sud del port.

Segons l'informe que va redactar la Comandància de Marina i capitania del port de València, el fet «en nada perjudica a las industrias de la navegación» i no veien cap inconvenient «siempre que lo sea en concepto de temporal y que así termine la época de baños desaparezca y quede expedita la playa». Així es va fer. I no és gratuïta aqueixa observació, ja que la mar, com tots sabem, sol desfermar-se per la tardor i la temptació de la continuïtat, o d'eternitzar una pràctica ocasional, sempre és gran.

Hem de saber i ser conscients que el nivell del mar ha estat variable, sobretot arran de les glaciacions conegudes i pot canviar també en un futur no massa llunyà, a causa del tan cantat 'canvi climàtic'. No és el meu tema la legislació urbanística o l'arquitectura. També és cert que hi ha molta gent que té cases i apartaments prop del mar a causa de la febra constructora-platgera de les darreres dècades. El que és evident, si volem aprendre de la natura i de la història geològica, és que les costes són mòbils 'per naturalesa' i haurem de ser conscients de la provisionalitat de qualsevol cosa que fem a vora mar. Més encara si destruïm i substituïm les dunes, en un exercici de supèrbia ignorant. El contrari és enganyar-nos i enganyar.

Reporta un error en esta noticia

* Campos obligatorios