Artículos
València, fóra
Ara, al voltant de fa quinze anys, empresaris de València, capitanejats per en Josep M.ª Jiménez de la Iglesia proposava al Gobern, huí Gobierno de España, la construcció d'un TGV, tren d'alta velocitat pel corredor mediterrani: l'arc Mediterrani.
La posició valenciana tenia sentit. Es tractava d'unir amb eixe servei l'Andalucia Oriental, Murcia, Alacant, Valencia, Castelló, Tarragona i Barcelona fins empalmar amb l'eix Rhin-Rhône, l'eix europeu del desenrotllament.
Amb eixa direcció anava la producció industrial valenciana (tercera regió industrial d'Espanya) i la catalana. Eixe havia estat el camí de la nostra producció agrícola (¡tan important en altres temps!) i eixe era el camí de milions d'europeus que ací, en les terres de l'Area Mediterrània tenien la seua segona residència.
La reacció del centre i del seu govern va ser virulenta i violenta. Primer intentant convèncer als espanyols que l'arc Mediterrani era el que va de Barcelona a Zaragoza, Madrid i Sevilla. Després, amb el Plà radial de RENFE. Eix que s'havia fet d'ample distint a l'europeu (¡per evitar invasions militars europeus!). Eixe que per anar de València a Alacant cal passar per Albacete. I de Galícia a Astúries cal anar per Leon.
El projecte valencià compta amb l'hostilitat oficial ¿perquè?
Després s'ha llançat el projecte "Ferr-Med" referit al transport de mercaderies des d'Algecires a la Península Escandinava per l'eix Rhône-Rhin, el nord-oest d'Alemanya fins Suècia. Aquesta vegada, per fer les coses be, recolzava el projecte un "lobby" important: els port d'Algecires, Cartagena, Alacant, el de Valencia, el de Tarragona, el de Barcelona, etc., tots els polígons industrials de l'Arc Mediterrani, tots els empresaris. Tots menys el "gobierno de España". I així sense recolzament estat poc es pot fer en Europa.
Fora dels grans projectes ¿quin futur ens espera als valencians? Ser els últims en rebre l'AVE que ve de Madrid, això sí ¿continuen cantant el "para ofrendar"? o farem valdre la nostra veu com a poble?
La posició valenciana tenia sentit. Es tractava d'unir amb eixe servei l'Andalucia Oriental, Murcia, Alacant, Valencia, Castelló, Tarragona i Barcelona fins empalmar amb l'eix Rhin-Rhône, l'eix europeu del desenrotllament.
Amb eixa direcció anava la producció industrial valenciana (tercera regió industrial d'Espanya) i la catalana. Eixe havia estat el camí de la nostra producció agrícola (¡tan important en altres temps!) i eixe era el camí de milions d'europeus que ací, en les terres de l'Area Mediterrània tenien la seua segona residència.
La reacció del centre i del seu govern va ser virulenta i violenta. Primer intentant convèncer als espanyols que l'arc Mediterrani era el que va de Barcelona a Zaragoza, Madrid i Sevilla. Després, amb el Plà radial de RENFE. Eix que s'havia fet d'ample distint a l'europeu (¡per evitar invasions militars europeus!). Eixe que per anar de València a Alacant cal passar per Albacete. I de Galícia a Astúries cal anar per Leon.
El projecte valencià compta amb l'hostilitat oficial ¿perquè?
Després s'ha llançat el projecte "Ferr-Med" referit al transport de mercaderies des d'Algecires a la Península Escandinava per l'eix Rhône-Rhin, el nord-oest d'Alemanya fins Suècia. Aquesta vegada, per fer les coses be, recolzava el projecte un "lobby" important: els port d'Algecires, Cartagena, Alacant, el de Valencia, el de Tarragona, el de Barcelona, etc., tots els polígons industrials de l'Arc Mediterrani, tots els empresaris. Tots menys el "gobierno de España". I així sense recolzament estat poc es pot fer en Europa.
Fora dels grans projectes ¿quin futur ens espera als valencians? Ser els últims en rebre l'AVE que ve de Madrid, això sí ¿continuen cantant el "para ofrendar"? o farem valdre la nostra veu com a poble?
