Enguany fa quaranta-huit anys que la Pontifícia Arxiconfraria dels Sants Patrons d’Alzira, Bernat, Maria i Gràcia, que aleshores presidia el senyor Manuel Montagud, i la corporació municipal de la ciutat, governada per l’alcalde, senyor Bernardo Andrés Bono, prenguérem la decisió d’organitzar, conjuntament, la primera peregrinació al Reial Monestir Cistercenc de Santa Maria de Poblet. Segurament les dues institucions, Ajuntament i Arxiconfraria, pensaren que era arribada l’hora de recuperar l’herència del Sant Patró, i de començar a reflexionar sobre l’oritge de la devoció bernardina a la comarca de la Ribera.
Els habitants d’aquesta comarca sabem ben bé que l’herència de Sant Bernat, no sols és cristiana, és també una herència de valors històrics i de valors humans per les seues obres bones. Obres tan singulars com la d’haver iniciat, fa 857 anys, el camí cap el nou ordre cristià que començava a establir-se per la península Ibèrica, tot en la mida que anaven conquerint-se nous territoris musulmans.
Resulta difícil, ara, deduir fins a quin punt va ser un esdeveniment casual l’assistència de Bernat, amb quinze anys d’edat, i en representació del rei de València, al casament del senyor comte de Barcelona, Ramón Berenguer IV, amb la princesa Peronella d’Aragó, celebrat a la vella catedral de Lleida, el dia de l’Assumpció de la Mare de Déu, de l’any 1150, tot si tenim en compte les conseqüències extraordinàries que han esdevingut d’aquell viatge oficial.
I és que, passat el temps, els habitants d’Alzira i de Carlet, i també de molts pobles de la comarca, sabem que sant Bernat va ser l’home elegit per a començar a escriure els primers capítols del procés d’incorporació del poble valencià al món occidental. Ell, ha estat el guia que ens ha acompanyat pel camí de la història, el que ens ha obert les portes del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, centre espiritual de la nostra cultura, i punt d’unió amb l’Orde del Cister, comunitat monàstica escollida per la monarquia valenciana per a cristianitzar el Regne de València, mitjançant la fundació del poderós Monestir de Santa Maria de Valldigna.
La inspiració de Bernat
El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, hostalatge miraculós en el seu trajecte cap a Lleida, va donar la inspiració a Bernat per seguir Jesucrist, i durant trenta anys va ser la seua llar. Una llar que hui, quasi nou-cents anys després, continua sent un centre d’espiritualitat incomparable, símbol universal de cristiandat i patrimoni de la humanitat.
L’estima que els devots de Sant Bernat tenim per Poblet, ha fet que cada any, el dia dos de setembre, un nombrós grup de ciutadans de la Ribera, peregrinem a l’abadia cistercenca a celebrar la festivitat dels sants màrtirs junt a la comunitat de monjos cistercencs, i gaudir d’un espai idíl·lic que ens transporta a la base del cristianisme. Aquesta sensació de comunió amb la més pura essència del nostre passat, és la que ha impulsat a algunes persones de la comarca a formar part de la Germandat del Monestir Cistercenc de Santa Maria de Poblet, pensant que la Germandat és l’instrument adequat per a consolidar millor el futur.
Un dels grans impulsors de la Germandat a la Comarca de la Ribera, és el senyor Jesús Huget, secretari del Consell Valencià de Cultura, el qual em va convidar a participar en l’assemblea general del 2 de juliol del 2005, on dos alzirenys, el senyor Aureliano Lairón Plá, i el senyor Bernat Montagud Piera, prengueren possessió com a membres de la Germandat.
En el decurs d’aquella reunió plenària a la sala capitular vaig poder aprofundir en el coneixement de la Germandat i vaig contactar amb la gran quantitat de persones que pertanyen a aquesta organització monacal, tots els quals, gaudeixen d’un gran sentit de l’humanisme i de la cultura, i amb voluntat ferma de treballar pel futur dels valors de la tradició monàstica cistercenca, que tanta influència ha tingut en la construcció del poble valencià.
Reprén l’activitat
Convé recordar que l’antiga Germandat del Monestir Cistercenc de Santa Maria de Poblet, va reprendre l’activitat el dia 19 de gener del 1945, en presentar davant el cardenal, Manuel Arce, arquebisbe de Tarragona, el reglament de la nova associació per a la seua aprovació. La Germandat de Poblet va poder recuperar d’aquesta manera la terminologia de la primera Germandat fundada durant el segle XII, tot amb la voluntat de donar continuació i adaptar als nous temps la vella institució.
Durant les dècades de 1940 i 1950, l’activitat de la Germandat va estar dedicada quasi exclusivament a restaurar les dependències més importants del monestir pobletà, com el Presbiteri, la Sala Capitular, el Cor, el Refector, etc. Així, l’activitat dels primers anys es va dirigir de manera prioritària a permetre la continuïtat dels monjos a Poblet fent habitable l’antiga abadia.
Amb el pas del temps la Germandat ha anat afermant els seus objectius i ha pogut assolir noves metes que la consoliden com a una institució exemplar. Les diverses celebracions que durant tot l’any tenen lloc a Poblet constituïxen el programa d’activitats de la Germandat que culmina amb l’Assemblea General de principis d’estiu. L’Assemblea General està emmarcada dins d’una jornada sabatina que comença a les 10 del matí amb la celebració de l’Eucaristia dedicada a la Mare de Déu.
Serenor necessària
La cadència de la missa monàstica dóna el punt de serenor necessari per a començar una jornada farcida d’esdeveniments que tenen la seua continuïtat a la magnífica sala capitular amb la reunió plenària de la Germandat, i on després de les paraules de benvinguda del Reverendíssim Pare Abat, Josep Alegre, els directius donen compte de la seua gestió. A continuació un breu parèntesi servix de preàmbul a la magna conferència a càrrec d’una personalitat destacada, la qual dóna pas a un nou descans abans del dinar a l’antic seller del monestir. Un dinar que restituïx les forces físiques i mentals i reafirma els vincles entre els assistents. Després del café, un concert de cambra a la basílica reuneix de nou els germans i germanes que, a la pregària de vespres, donen per finalitzada la jornada.
L’any 2000 l’abat de Poblet, Josep Alegre, va propiciar un nou impuls a la Germandat intentant reformar el seu caràcter espiritual. Va voler desenvolupar una comunicació més fluïda entre els seus components pensant en els lligams que molts ciutadans tenen amb l’Orde mil·lenari del Cister, i que són sens dubte, la cultura cristiana i l’estima per la casa privilegiada de Poblet com a centre històric i cultural, i lloc de repòs dels nostres reis.
Pels habitants de la Ribera, Sant Bernat i el Monestir de Poblet, són ara més que mai, els lligams de connexió entre el passat i el futur del nostre poble, són exemple de perseverança en el treball, i de fidelitat a les més fermes conviccions de progrés i modernitat.
I aquests lligams són els que m’han animat a unir-me a la Germandat, a la qual em vaig incorporar el dia 1 de juliol de 2006, junt als senyors José Palacios Boquera i Javier Palacios Tórtola, i ampliar així el grup d’alzirenys que formem part de la Germandat del Monestir Cistercenc de Santa Maria de Poblet.
