Són tantes les enhorabones que t’hauran donat, que una més ni es nota. Però la meua no és de ben quedar, és de tot cor.
Després de sentir parlar de tu, et vaig conèixer en Falles, el dia de la recepció dels alcaldes, que havien quedat per a vore unes coses en l’Ajuntament de Valencia. Et vaig presentar a tots com la pròxima alcaldessa de Torrent, i ho feia totalment convençut. Tal vegada perquè ho volia i ho desitjava en tota la meua anima, era perquè ho creia de veres.
Eixa gran ciutat, que des de xicotet he apreciat i on he tengut grans amics, mereixia una renovació, uns nous aires d’alegria, joventut, responsabilitat, honradeça… Ros ja duia molt de temps i al anar-se deixà a una persona que, tal vegada, no estava a l’altura de una ciutat tan imponent com Torrent.
I ho diu un que, a pesar de que va a ser anomenada “persona non grata” per el PSOE de l’Ajuntament de Torrent, cosa totalment il.legal i fruit d’alguna “rallaeta mental” del moment, del que encapçalaba l’Ajuntament, vol molt a Torrent per les seues condicions com a: capital de l’Horta Sud, en gent emprendedora, molt treballadora i molt defensora dels seus arrels i tradicions. A part de la bellesa del centre històric i els seus voltants com l’horta i el Vedat.
En eixa
Rita 2
, com cride a María José, junt al seua grand equip de govern, Torrent va anar com un cohet, i una vegada més es demostrará que els electors són savis, i l’han votat perque han vist en ella tot alló que els que l’hen coneguda més de prop hen pogut apreciar i valorar: entrega absoluta per Torrent i la seua gent. En eixe compromís interior, que l’ix pels poros, ¿qué més es pot demanar?
