Records de la meua infància

Pulpo al horno. / Juan salvador gayà
Pulpo al horno. / Juan salvador gayà

JUAN SALVADOR GAYÁ SASTRE

Havien caigut quatre gotes i l'ambient estava molt humit. La calor i la humitat mesclats feien que la suor amerara el cos i el malestar estiguera present. Al marge d'això, havia passat quasi tota la setmana en la plaça.

El muntatge de les llotges, les barreres, els quintos amb la seua burreta pels carrers, la il·luminació, els coets... l'ambient de festa s'havia instal·lat, ja estàvem una altra vegada en les festes patronals.

Una setmana per davant, plena de revetles, bous en el carrer i sopars, molts sopars amb els meus pares i amics, que amb la taula en el carrer, ens permetria gaudir al màxim de les festes.

Un altre senyal significativa és que Vicente el Nay, ja s'havia posat la faixa roja i la branqueta de romer en la butxaca de la camisa. En el seu bar, en el carrer de l'ajuntament, no es parlava d'una altra cosa que no fóra de bous. Que ramaderies venien enguany, que si el bou embolat, que si aquell ja l'hi havia agafa, la mona s'entén, del dia que...

Dissabte, hui començaven oficialment les festes amb la presentació de la reina de festes i la seua cort d'honor.

Les perruqueries no donarien l'abast, els festers ultimant els preparatius. Ja estaven col·locant les cadires en la plaça davant de l'escenari. L'orquestra afinava els seus instruments. Calor, molta calor.

A casa, a ma mare li havien portat un polp enorme congelat, calcule que pesaria cinc quilos i ho anava a cuinar de manera que li durara per a uns quants dies, perquè així serviria per a la cerveseta prèvia als sopars que s'acostaven. Vaig veure com encenia el forn perquè aconseguira els 200 graus.

Amb el polp ja descongelat, ho va llavar bé, li va llevar els ulls i el cul i li va donar la volta al cap netejant-lo de vísceres, deixant-li la melsa i tornant-la a la seua posició inicial. Enmig de les potes, li va fer un tall i així es van obrir.

Una safa de forn fonda va posar un got d'oli d'oliva, i on va passar el polp perquè s'impregnara. Uns grans de pebre negre i dos o tres fulls de llorer i unes dents d'alls als quals els va pegar uns colpets, amb la seua pell.

Ho va 'empolvorexar' amb un poc de pebre blanc, pebre roig fullat. I va posar finalment dos gots de vi blanc sec. La safata al forn, que havia baixat ara a 160 graus.

A cocció lenta quasi dues hores ho va tindre dins. Però quan ja va comprovar, punxant-ho, que ja estava tendre, va traure la safa i va retirar tot el líquid sobrant tornant-ho a ficar ara al grill per a torrar-ho. Li va donar la volta en quinze minuts i en mitja hora teníem un polp que llevava els sentits.

Amb el líquid i la salsa generada, la va colar, amb ella i un poquet d'aigua més, va bullir uns fesols blancs per a xuplar-se els dits.

Un soroll va captar la meua atenció, estaven descarregant les enormes bigues de fusta, que servirien perquè els quintos feren amb elles les barreres, lligant-les amb cordes sobre dos verticals recolzades en les parets, anirien lligant les altres horitzontalment tancant tots els carrers, fins a convertir la plaça en un rogle per a gaudir de la solta de vaquetes. La diversió estava servida.

Fotos

Vídeos