Las Provincias

Records de la meua infància

Pilotes de frare. :: Joseph Sanial-Dubay
Pilotes de frare. :: Joseph Sanial-Dubay

La meua iaia estava aqueferada. Amb la meua tia estaven ficades en la cuina fent dolços. L'olor les delatava. La partida de cartes del diumenge, el 'burro' ja li tocava celebrar-la a casa i calia preparar el berenar. Un ritual que es repetia més o menys cada mes. I a això es van posar amb un casset, cent mil·lilitres de llet amb una branqueta de vainilla per a calfar-la sense que arribara a bullir. Per un altre costat van dissoldre trenta grams del rent fresc que havia comprat en el forn amb un poc de la llet tèbia i una cullerada de sucre, removent bé i deixant que reposara una estoneta.

Mentrestant, en una safa van col·locar mig quilo de farina i van formar una corona. En els bords van escampar mitja culleradeta de sal. En el centre, van deixar caure dos ous, la ratlladura d'una llima i van rascar l'interior de la branca de vainilla. Cent grams de sucre tamisat i el gotet de llet amb el rent. Van començar pastant-ho tot, afegint després cent vint-i-cinc grams de mantega que havien posat al sol una estona perquè estiguera cremosa (pomada). I va ser llavors quan em van dir que fóra tirant la llet tèbia del casset a poc a poc. Van pastar bé i van deixar que reposara almenys trenta minuts tapada amb una tela. Jo no parava de preguntar el que estàvem fent, i davant de la meua insistència la meua tia em va soltar: Pilotes de frare. Jo em vaig quedar igual sense saber que era allò i vaig decidir continuar mirant. Passat el temps, van fer pilotes no molt grans tapant-les i deixant que doblaren el seu volum almenys mitja hora més. Ara farem el farcit, em van dir: crema pastissera.

Primer que tot van posar quatre-cents mil·lilitres de llet sencera en un casset, i per a aromatitzar-la van afegir la polpa d'una baina de vainilla i un tros de corfa de llima. Al foc a calfar sense que arribara a bullir. Van apagar el foc i van deixar reposar i refredar tapat amb un plat almenys mitja hora. Amb cent mil·lilitres de llet a part, van dissoldre cinquanta grams de fècula de dacsa (maicena) removent molt bé perquè no es formaren grums.

Ara, amb una casserola xicoteta van posar quatre rovells d'ou i cent vint-i-cinc grams de sucre que anaven abocant a poc a poc mentres que amb una vareta removien la mescla. A continuació la llet amb la maicena diluïda i van continuar removent evitant sempre que es formaren grums. Quan van veure que espessia, van afegir la resta de llet a poc a poc molt espaiet i sense parar de remoure. Llavors va ser quan van posar el casset al foc molt, molt baixet i van continuar removent sense parar, sense cap pressa. Allò començava a prendre cos i de sobte va començar espessir, sense parar de remoure ni un instant. Ràpidament va bolcar la crema en un bol de vidre i ho porte al rebost on s'estava més fresc per a deixar temperar.

Van reprendre la recepta, i llavors van agafar les boles i les van començar a fregir en abundant oli de gira-sol a foc baix per a no cremar-les. Donant voltes perquè es feren pels dos costats. Quan estaven dauradetes les treien i les passaven per un plat amb sucre i les deixaven refredar. Finalment, les van obrir per la mitat quasi del tot i amb una mànega les van omplir amb la crema pastissera que havíem fet.

Seguix-me en el meu blog www.alfumdelaximenera.es

Recibe nuestras newsletters en tu email

Apúntate