Borrar
Tortà de garrofa. :: Yolanda Anfrons
Records de la meua infància

Records de la meua infància

PPLL

Sábado, 1 de abril 2017, 00:35

Necesitas ser suscriptor para acceder a esta funcionalidad.

Compartir

Un dia feia fred i l'altra calor. La primavera era així. M'havia alçat un poc lleganyós, com dirien ara, de mala llet. No havia dormit bé, em molestava la tapa, ara no... l'escola no anava massa bé, el castellà em costava d'entrar... pensava en valencià i havia de traduir eixos pensaments al castellà per a expressar-me en classe, això em costava molt, i al mateix temps em cabrejava.

La meua iaia portava una capseta de fusta en la mà on vaig poder llegir «turrón de Jijona». -Vas a esmorzar, em va dir. Una bona fogassa de pa i va obrir la tapa de la caixa. Va llevar un paper de damunt i vaig veure una cosa fosca, quasi negra.

-Eixe torró està roín iaia.

-No, no és torró, veuràs.

Li va donar la volta a la caixa i amb un colp sec va traure una pastilla quasi negra.

-És codonyat que va fer la iaia.

Cal veure com estava de bo tallat a trossets fins i estés sobre el pa. Mos a mos no vaig tardar res a menjar-m'ho. Un got de llet calenta amb Cola Cao va fer la resta. Se m'havien oblidat els malsons.

La meua tia estava comentant que faria una tortà, perquè el diumenge tocava jugar al 'burro' a casa. Vindrien les amigues i havien de donar de berenar. Rotaven, cada setmana en un lloc, i així passaven les vesprades dels diumenges.

Ingenu de mi, volia que fera un pastís borratxo, perquè m'encantaven. Ella va riure i va rodar el cap fent-me saber que no tindria sort esta vegada. El meu iaio, sense alçar el cap, es va dirigir a encendre el forn morú on couríem la tortà que no sabia encara de què seria, però prompte eixiria de dubtes.

Va agafar un motle adequat redó i ho va untar bé amb mantega i ho va enfarinar un poc. Volia que isqueren almenys, deu bones racions.

Va agafar 20 grams de panses que havia hidratat una estona i les va picar bé en un morter fins a aconseguir una pasta. Va batre tres ous del corral i va incorporar la pasta de panses. Tenia una olla amb aigua bullint de la qual va tirar 240 mil·lilitres en un llibrell, i diluïsc 85 grams de garrofa que havien torrat primer i fet farina amb ella. Va agregar llavors 240 mil·lilitres de llet, 125 grams de iogurt natural, 5 cullerades de mel, una culleradeta d'oli d'oliva, un poc de vainilla en pols i, finalment, una culleradeta de bicarbonat. Va mesclar tot molt bé i mentre menejava amb una vareta va anar introduint 250 grams de farina de blat del forn. Amb molta atenció de no fer grums, espaiet, espaiet i movent en forma circular sense parar.

El meu iaio acabava de ficar l'última garba de llenya en la boca del forn. Quan s'apagara, retiraria les cendres als costats i estaria preparat per a coure la tortà.

Quan va creure que el forn estava bo, va ficar el motle amb la pala en el seu centre, perquè segons em va dir, era la part més alta del seu sostre de mitja lluna i així no cremaria la superfície de la tortà perquè no volia que es fera crosta.

Menys de 45 minuts van ser suficients perquè isquera del forn i el desemmotlaren.

-És una tortà de garrofa, veuràs que bona està.

I tenien raó. Podia tallar-la pel mig en dos mitats i omplir-la d'una bona melmelada, però...

-Fill, ens agrada mullar amb xocolate.

Seguix-me en el meu blog www.alfumdelaximenera.es

Reporta un error en esta noticia

* Campos obligatorios