Las Provincias
Paella de putxero. :: Ca L'An Restaurant
Paella de putxero. :: Ca L'An Restaurant

Records de la meua infància

Plourà o no plourà? Així estava el dia. Gris, fred, humitat... La primavera havia asomat per un badall, però s'havia tornat a amagar. En canvi, el camp estava preciós amb els arbres fruiters en flor; les herbes començant a obrir els seus botons florals; les roselles, blanques, morades, grogues... però sobretot roges, inundaven els camps. Però feia un fred de mil diables a casa. La ximenera encesa i el foc de la cuina també.

A mi m'havien donat treball. Un muntó de junc verd, que el meu iaio havia anat a agafar en un barranc que ell coneixia. Un tros de canya de cinc centímetres que em servia de mesura per a anar tallat amb unes tisores trossets de junc tots iguals, deixant-los caure en un cabàs. La meua iaia, amb un fil molt llarg d'empalomar passat per una agulla, anava enfilant un a un per la seua mitat els trossets que jo havia tallat. Eixes tires anirien després penjades una al costat d'una altra en la llinda de la porta del corral clavat amb claus en una fusta formant una cortina perfecta, que evitaria en la mesura que es poguera, que entraren mosques i mosquits. No sé si record bé, però crec que li deien cortina de 'jonquet'.

La meua tia Pepa tenia una cassola guardada en el rebost amb el que havia sobrat del putxero del dijous. Amagades dins d'una gelatina que apuntava que estaria deliciós. Va posar a calfar l'olla damunt dels ferros al foc de la cuina, i va començar a fregar amb terreta, un poquet d'aigua i un fregall, la paella que gastaria. Putxero... paella... sí, sí... En compte de fer 'ropa vieja', sofregint tot amb alls i pebre roig i un poquet de vinagre, faria una paella amb les sobres del putxero.

Va retirar l'olla ja calenta, i va trascolar el caldo. Va traure tota la carn i les verdures. Va retirar tots els ossos i va esmicolar la carn. Les verdures les va tallar a trossos més xicotets. La pilota, els cigrons, les penques...

Paella al foc, poquet d'oli i va sofregir dos dents d'alls tallades molt xicotetes junt amb una bona tomaca ratllada. Va tirar llavors la carn i la verdura i va ofegar durant uns minuts, tirant després 300 grams d'arròs per a quatre que érem. Una cullerada de pebre roig fullat i immediatament un litre de caldo i un got mes del putxero. Només va posar eixa quantitat, perquè només s'havia de coure l'arròs al tindre-ho tot fet ja. Uns brins de safrà torrat per damunt, foc fort perquè arrancara l'ebullició que va mantindre durant deu minuts, llevant foc fins que desapareguera el caldo i a esperar. De seguida es va formar un tel per damunt per com estava de contundent eixe caldo.

Una vegada feta, va deixar reposar tapant la paella, creuant per damunt unes varetes de sarments, paper de periòdic i un drap durant set o huit minuts.

Els cigrons i els trossets de pilota s'havien fet presents sobre el manto d'arròs. Una cullerada d'això era pujar als cels. Una ceba 'tallaeta' amb sal, oli i vinagre, ajudava, i vaja que ajudava amb un pa de candial, del que ja parlarem en un altre moment.

Seguix-me en el meu blog www.alfumdelaximenera.es

Recibe nuestras newsletters en tu email

Apúntate