Las Provincias

Records de la meua infància

Farinetes amb bull. :: Juan Salvador Gayá
Farinetes amb bull. :: Juan Salvador Gayá

Estàvem el meu iaio i jo tallant els brots més tendres de raïmet de pastor, en castellà 'uva de pastor o arroz de moro', (Sedum Sediforme). Es va sentar sobre el marge de pedra i va començar a enrotllar-se un cigarro. La cerimònia de sempre, la petaca on portava el tabac picat per ell, el llibret de paper de fumar entre els dits ... i mentrestant m'explicava els diversos noms pels quals també se la coneixia a eixa planta en valencià: raïmet de pastor o crespinell; en Teulada, caspinell; a Cocentaina Raïm de bruja; en Parcent raïm de gat; en la Vall de Gallinera l'orpina"; també raïm de sapo, de gallina, pa de pastor, pinyons de rata, arròs de pardal o de paret, raïm de llop... I com les llavors les escampaven els pardals, et trobaves moltes vegades esta planta per les teulades de les cases, no en va hi ha una dita valenciana que diu: Que coses més bones que cria el Senyor, per dalt les teulades raïmet de pastor. Em deia el meu iaio que a més de menjar-ho en salmorra era quasi medicinal, perquè era antiinflamatòria per a la boca, contra l'acidesa estomacal i inclús deien que curava les úlceres estomacals i contra el mal de queixal.

El meu iaio es va alçar i va començar a maleir, s'havia embrutat el cul de groc. Uns pins pròxims estaven soltant pol·len groc i ho havien posat perdut. La primavera era imminent.

Quasi al migdia arribem a casa que olia de meravella. La meua tia Pepa estava subjectant una paella gran per la seua única ansa, amb la mà esquerra embolicada en un drap per a no cremar-se, sobre els ferros en el foc de la ximenera. Amb l'altra, amb un cullerot de fusta anava removent aquella pasta que olia a glòria. Estava acabant de fer farinetes de «bull», estómac de tonyina salat.

Li vaig preguntar i immediatament em va explicar que havia dessalat l'estómac de la tonyina (bull), netejant-ho de sal i deixant-ho a remulla en aigua molt freda durant tota la nit. Després ho havia tallat en trossets (200 grams). La paella fonda cobrint el seu fons amb oli d'oliva i en ella va tirar dos cebes tallades molt fines i quatre dents d'alls xafades en el morter. Va afegir els trossos del bull i va deixar que xuplara oli. En una mà un got d'aigua i amb l'altra va tirar quatre bones cullerades de pebre roig sec i picat que havia fet el meu iaio. Pimentons de corneta que assecats al sol els havien convertit en pebre roig fullat.

Va remoure i va afegir el got d'aigua perquè no es cremara. Un got més d'aigua i va deixar que fóra coent sobre vint minuts a foc lent per a reblanir i que es cuinara l'estómac de la tonyina. Quan va comprovar que els trossets de bull estaven tendres, va anar tirant a poc a poc dotze cullerades de farina de faves, removent-la i cuinant-la evitant que es formaren grums. Després, molt lentament i sense deixar de remoure, va anar tirant un litre i mig d'aigua de la cisterna.

Quan va començar a quallar, i sense deixar de remoure mai, va provar de sal i li va posar un pessiguet més que pareixia li faltava a pesar de la que havia soltat el bull. Quan pareixia un puré i quant no s'apegava en les parets de la paella, la va traure i la va posar directament sobre una fusta en la taula. Uns bons trossos de pa de fogassa ens servirien de culleres per a emportar-nos a la boca estes delicioses farinetes amb una recepta quasi desapareguda hui en dia.

Recibe nuestras newsletters en tu email

Apúntate