Borrar
Urgente Detienen a una abuela y a su nieto menor de edad por traficar con drogas en la Ribera Baixa
'Gallina en pepitoria'. :: Juan Salvador Gayá
Records de la meua infància

Records de la meua infància

JUAN SALVADOR GAYÁ SASTRE

Sábado, 18 de febrero 2017, 00:31

Necesitas ser suscriptor para acceder a esta funcionalidad.

Compartir

Aqueferada caminava la meua tia en el corral amb una gallina que acabava de matar, que coixa la veia i a l'olla la ficaria. Sí, sí, ficada en aigua calenta l'estava plomant i jo no podia aguantar eixa olor tapant-me el nas estrenyent-lo amb els dits. I si no, quan l'havia de flamejar, uf, quina olor. Perquè, a punt estava d'encendre ja una garba de sarments per a això. Em vaig allunyar a la cerca del meu iaio que no sé en què estava ficat. Amb una pedra d'aigua estava esmolant una corbella que sempre li agradava tindre al punt. La subjectava pel mànec recolzant la punta sobre la roda del carro, i amb l'altra mà anava fregant el full, no sense abans, i de tant en tant, donar una escopinyada per a mullar la pedra. L'olor de ploma cremada ja es feia sentir, insuportable per a mi.

La carcassa de la gallina l'havia posat a coure per a fer un bon caldo. Cassola al foc, ja estava daurant la gallina que havia tallat a trossos i salpebrat. Quan va acabar va retirar la carn i en el mateix oli va ofegar una ceba tallada fina i després dos dents d'all tallats de la mateixa manera. Quan va daurar, va afegir una cullera de farina, amb atenció que no formaren grums, mig got de vi blanc sec, i un full de llorer.

Mentrestant el meu iaio estava afaitant-se. Tot un cerimonial que a ell no li agradava res. Assentat amb una altra cadira davant on recolzava en el respatler un espill on mirar-se. Una safa xicoteta amb aigua... No li agradava ni que li mirara i per descomptat que li parlara de por a perdre la concentració.

Amb la brotxa es va ensabonar la cara i navaixa en mà es va disposar a executar. El mirava de lluny fins que va soltar el primer crit acompanyat de alguna cosa més; segur que s'havia tallat.

La meua tia estava coent uns ous. Ja fets, els va traure els rovells i em va donar algunes clares que amb un poc de sal em sabien a glòria.

Morter en mà, un poc de sal grossa i unes ametles que havia torrat junt amb uns brins de safrà. Va començar a colpejar fins a aconseguir reduir-ho a pols. Llavors va afegir els rovells d'ou durs i va ser estrenyent fins a aconseguir fer una pasta, que deixatà amb un poc de caldo. Ho va bolcar en la cassola que ja estava amb el caldo just i cuinat.

Es va acostar el meu iaio i em va entrar la rialla. La seua penetrant mirada em va fer donar-me la volta. Que no portava trossos de paper de fumar apegats en la cara? Dos talls s'havia pegat, dos. Amb cara de males puces es va dirigir al rebost i va traure un platet de raïmet de pastor amb unes olives senceres que mantenia en aigua de mar i una planta de timó en una orsa. La botella de vi de la bóta no podia faltar.

Hui mengem un plat de reina, va dir la meua tia. Hui sé el que volia dir. A la reina Isabel II la cridaven la 'reina pepitoria' de tant que li agradava menjar este plat.

Un pa de fogassa i preparats per a mullar en la salseta del plat. Que bo estava allò. La meua tia, a l'escudellar, havia tallat uns ous durs i ho havia repartit per damunt de cada plat.

Seguix-me en el meu blog www.alfumdelaximenera.es

Reporta un error en esta noticia

* Campos obligatorios